Resultats de la cerca

Els seus descendents foren comtes milanesos d’Arona 1445 i el 1501 adquiriren les tres illes dites Borromees, al llac Major Entre els seus membres es destacaren Carlo Borromeo conegut en català com Carles Borromeu , el cardenal arquebisbe de Milà Federico Borromeo mort el 1631, marquès d’Anguera, i Carlo Borromeo mort el 1734, gran d’Espanya 1708 i virrei de Nàpols 1710

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

Després d’haver lluitat a l’Índia, a Espanya amb Wellington, als EUA conquesta de Washington i a Waterloo, comandà, en la primera guerra Carlina, 10 000 voluntaris liberals britànics a favor d’Isabel II Ajudà Espartero en la defensa de Bilbao, però fou vençut pels carlins a Oriamendi 1837 Lluità també a Crimea 1854-56 i fou ascendit a general 1861

Estudià guitarra amb Gustavo Sosa Escalada i viatjà per diferents països de l’Amèrica del Sud donant concerts i ampliant els seus estudis El 1934 realitzà una gira per Bèlgica, Alemanya i Espanya Compongué un centenar d’obres dedicades a la guitarra, entre les quals destaquen la Danza paraguaya i La catedral , peces habituals en el repertori per a aquest instrument

En altres països com Alemanya, Anglaterra, Àustria-Hongria i la Rússia tsarista, aquest grau correspongué, o correspon actualment, al mariscal de camp , el qual, a Espanya, fou creat per Felip V com a superior als de coronel i brigadier, però el 1889 hom el substituí pel de general de divisió El distintiu del grau ha estat, de vegades, el bastó de mariscal

Estava situada a la cantonada del que ara són el carrer de Pau Claris i l’avinguda Diagonal Acollí principalment partits d’hoquei sobre patins i fou la seu de la Unió Universitària, posteriorment Unió Club Hoquei, equip que es proclamà diverses vegades campió de Catalunya i el 1945, d’Espanya També destacaren les vetllades de boxa que s’hi organitzaren

Competí pel Centre Gimnàstic Barcelonès i el Club Atlètic Vic Fou la gran dominadora del llançament de javelina a Catalunya durant quasi una dècada i aconseguí sis cops el Campionat de Catalunya 1983, 1985, 1986, 1989, 1990, 1992 i millorà sis vegades el rècord català Guanyà també el Campionat d’Espanya 1991 i fou tercera classificada en tres ocasions més 1984, 1986, 1990

En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya 1944, 1946 i un subcampionat 1954 També fou subcampió d’Espanya 1944 i participà en diverses ocasions amb l’equip espanyol i català en competicions internacionals Jugà als clubs d’escacs Barcelona i Tívoli També destacà com a jugador per correspondència i escrigué el llibre del Torneig Internacional de Barcelona de l’any 1946

S’inicià en la pràctica de l’halterofília al Centre Gimnàstic Barcelonès, al qual representà en les competicions Es proclamà campió d’Espanya 1954 i de Catalunya 1955 en la categoria de pes ploma També fou subcampió de Catalunya de pes lleuger 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola, i disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

Fundat el 1984, practica el tir de precisió amb pistola en les especialitats d’armes històriques, curta i pneumàtica Guanyà un títol d’Espanya i dos de Catalunya Els seus tiradors més destacats són Joan Baptista Ferrando, Francisco López i José Manuel Luengo Disposa d’una galeria de 25 m a la zona esportiva municipal El 2011 tenia uns 320 socis