Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Letònia

Estat
Estat de l’Europa septentrional que limita al N amb Estònia, al S amb Lituània, a l’E amb Rússia i Bielorússia, i a l’W és banyat per la mar Bàltica; la capital és Riga.
La geografia física El territori de Letònia és format per una plana, amb turons a l’E i a l’W El clima és entre marítim i continental la temperatura mitjana pel juliol és de 16-18 °C El 52% dels sòls són de podzol Prop d’un 70% dels terrenys agrícoles són extremament humitejats, per la qual cosa s’hi porten a terme treballs de bonificació La xarxa hidrogràfica, amb un total de 38000 km de longitud, pertany a la conca de la mar Bàltica els rius més importants són el Daugava Dvina Occidental, el Lielupe, el Venta i el Gauja Hi ha uns 3200 llacs, la majoria d’origen glacial, que ocupen l’1,5%…
Harper Lee

Harper Lee
Periodisme
Escriptora nord-americana.
Descendent del general sudista Robert E Lee i filla d’un senador de l’estat, cursà estudis inacabats de dret, i el 1949 anà a Nova York per a forjar-se una carrera literària Des del 1956 fou ajudant de Truman Capote en els treballs de documentació per a l’obra cabdal d’aquest escriptor In Cold Blood 1966 El 1960 publicà To Kill a Mockingbird , novella de gran ressò internacional que obtingué el premi Pulitzer l’any següent i de la qual Robert Mulligan rodà una adaptació cinematogràfica també molt famosa El llibre fou celebrat sobretot per la denúncia dels prejudicis racials Des de llavors,…
Sonora

Mur de separació entre Mèxic i els Estats Units, a la ciutat de Nogales (Sonora)
Jonathan McIntosh (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic, a la costa oriental del golf de Califòrnia.
La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350…
Sichuan
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Sud-oest.
La capital és Chengdu Molt muntanyosa al N i a l’W altitud màxima 7 590 m al Minyag Gongkar, té al centre una depressió replenada per sediments d’origen lacustre on apareixen també alluvions fluvials La part meridional és travessada SW-E pel Iang-Tsé El clima temperat és favorable a tota mena de conreus arròs a l’estiu i blat d’hivern a les parts altes kaoliang , sèsam, soia, blat de moro, canya de sucre, tabac Grans reserves de fusta És el sheng més poblat del país 193 h/km 2 1993, i té les majors concentracions a la fèrtil plana, al voltant de la capital Abundants recursos hidràulics…
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…
Sapeira
Sapeira
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tremp, Pallars Jussà.
Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és dedicada a Santa…
Sant Julià del Mont
Monestir
Monestir benedictí del municipi de Santa Pau (Garrotxa), situat al cim de la serra de Sant Julià del Mont (903 m), al N del terme, al límit amb el de Sant Joan les Fonts.
La serra, continuació vers l’E de la serra de Batet, separa la vall del Ser o de Santa Pau, al S, de la vall del Turonell i de les altres valls, tributàries del Fluvià, al N El monestir fou fundat vers el 866 per l’abat Rímila, que a precs del comte Otger de Girona obtingué aquell any un precepte de Carles el Calb d’immunitat i confirmació de béns Aleshores era dedicat a sant Julià i sant Vicenç Mort Rímila, s’uní en qualitat de priorat o cella monàstica a Sant Esteve de Banyoles Consta com de Banyoles entre el 878 i el 1175 Des del segle XIV fou una simple parròquia de l’ardiaconat de Besalú…
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
Salta
Divisió administrativa
Província d’Argentina, a la regió del Nord.
La capital és Salta És situada entre les províncies de Catamarca, Tucumán i Santiago del Estero, al S, Chaco, Formosa i Paraguai, a l’E, Bolívia al N, Jujuy al NW i Xile a l’W Plana al sector oriental, a l’occidental hi ha les serralades andines, amb la regió de la puna i amb cims superiors als 6 000 m, i les subandines, amb altituds entre 2 000 i 2 500 m i on neixen els rius principals Salado i Bermejo El clima és fred al sector muntanyós i tropical a la plana La pluviositat és superior als 600 mm La població, que ha tingut un creixement notable, presenta una densitat molt feble 4 h/km 2…
s’Agaró

Cases a primera línia de costa, a s’Agaró
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, un dels primers centres de turisme residencial de la Costa Brava.
El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l’església, i…