Resultats de la cerca

Adherit al règim monàrquic de la Restauració, centrà el seu programa sols en la consecució del sufragi universal i en la participació electoral —sempre amb el suport, en especial, del partit liberal— El seu òrgan de premsa era El Pueblo Español de Madrid A Catalunya hi hagué des del 1876 un important nucli possibilista amb Eusebi Pascual i Eusebi Coromines, que el 1878 feren aparèixer La Publicidad , i que s’oposà a l’ingrés de Castelar i el seu lloctinent Abarzuza en el partit sagastí 1894 A Mallorca el possibilisme s’agrupà entorn de La Opinión de…

Filla gran del rei Pau I de Grècia i de Frederica de Hannover Amb motiu de la invasió del seu país pels alemanys 1941 la família reial s’exilià a Creta, a Egipte i al sud de l’Àfrica fins el 1947 Publicà un opuscle sobre les seves investigacions arqueològiques a l’Àtica El 1962 es casà a Atenes amb el qui fou després rei Joan Carles I d’Espanya , de qui tingué tres fills Helena 1963, Cristina 1965 i  Felip  1968, el qual el 18 de juny de 2014 succeí el seu pare Joan Carles com a rei d’Espanya Ha destacat pel seu patrocini de les arts i també en tasques…

Fill segon d’Hug i de Beatriu de Ribelles Heretà la baronia de Mosset i, en morir el seu germà Ponç V, la baronia de Santa Pau Conseller i camarlenc de l’infant Martí i del seu fill Martí el Jove, passà a Sicília, on obtingué molts feus que foren del rebel Manfred d’Alagó 1392 Actuà en diversos fets guerrers, entre els quals una emboscada on fou pres Antonio de Ventimiglia Havent tornat a Catalunya, rebé en alou la baronia de Castellfollit de la Roca 1396 Pere d’Empúries li vengué el castell de Vinçà 1398 Casat amb Elionor de Perellós, vídua de Dalmau de Queralt,…

Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller,…

Fill de Teodoric I Germà i successor de Turismund, en l’assassinat del qual participà Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frideric fins a la mort d’aquest el 463 Fou home culte, deixeble i amic d’Avit, el qual ajudà a esdevenir emperador 455 Renovà el pacte federal amb els romans i per encàrrec d’ells actuà contra els bagaudes de la Tarraconense el 454 i contra els sueus des del 456 Mort Avit, es girà contra els romans, arribà a posar setge a Arle i aconseguí d’ocupar Narbona 462 i d’incorporar als seus dominis la Gàllia narbonesa Fou assassinat…

L’any 1919 fou proclamat rei de l’Iraq, però dos anys més tard aquest títol passà al seu germà, i els britànics el nomenaren emir de Transjordània 1923-46 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 demanà al món musulmà que s’oposés a l’Eix Després d’un tractat amb la Gran Bretanya obtingué la independència del seu país 1946 i esdevingué rei de Transjordània, nom que canvià 1949 pel de Regne Haiximita de Jordània Fou acusat per diversos membres de la Lliga Àrab d’acceptar el repartiment de Palestina i l’existència de l’estat d’Israel, i al cap de poc temps morí assassinat El succeí el seu fill…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu…

El seu nom veritable és Naum Pevsner Promotor del constructivisme , després d’haver experimentat el cubisme, el 1914 n'establí les bases A Moscou, freqüentà el cercle de Tatlin S'establí a Berlín amb motiu de l’exposició d’art rus a la galeria Van Diemen 1922 Anà a residir a París 1932-36, on participà en el moviment Abstraction-Création , a la Gran Bretanya i als EUA Ha treballat el seu art, profundament original i conseqüent amb els principis establerts en el seu Manifest Realista 1922, amb pulcritud i amb una renovació de materials constant, i el…

Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs…

El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i…