Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, i s’especialitzà com a criminalista fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Des de molt jove milità al Partit Republicà Federal i, a vint-i-quatre anys, fou diputat a les Corts Constituents de la Primera República 1873 Primer president del Centre Federalista de Barcelona, diputat provincial i coredactor del Projecte de constitució per a l’estat català 1883, representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid al llarg de legislatures successives Fundà els periòdics El Federalista , La Voz de Cataluña i La Región Catalana , i…

Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i…

De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…

Incloïa tota mena d’accions que atemptin contra la seguretat de l’estat o contra els governants o les disposicions legals aprovades per les corts o el govern Del 1963 al 1977 fou sotmesa al Tribunal d’Ordre Públic

El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa

Doctor en filosofia i lletres i en lleis, fou diputat a corts i governador civil de Barcelona 1923 Escriví comèdies com La conversió 1884, Entre bastidors 1885, Conspiració dinàstica 1886 i Món, dimoni i carn 1886, entre d’altres

Milità en el Centre Nacionalista Republicà Elegit diputat provincial 1905, fou vicepresident de la diputació provincial de Barcelona 1907, que presidia Prat de la Riba, amb el qual collaborà activament El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell

Collaborador del comte Ramon Berenguer IV, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa 1151 Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat 1155 i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella Consagrà nombroses esglésies

Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit

Milità inicialment en el partit de González Bravo, i, després de la Restauració 1874, en el de Cánovas del Castillo Fou diputat a corts en diverses legislatures, senador per València i governador civil d’aquesta mateixa província en dues ocasions