Resultats de la cerca

Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva Joan II…

A la mort dels seus germanastres, participà 1307-08, en les lluites pel jutjat, el qual obtingué el 1308 i engrandí a expenses dels pisans

S’introduí en aquest esport el 1994 a través del Club Bàdminton Bellaterra, i ha destacat com a jugador en les categories de veterans En l’àmbit estatal, té el nivell II com a entrenador, ha estat jutge àrbitre nacional i formador d’àrbitres Ha estat membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bàdminton 2003-08 i de l‘Espanyola 2008-12, en la qual ha exercit funcions de representant de jugadors a l’Assemblea de la federació espanyola

Membre del Club Sícoris, s’inicià en el tir amb arc l’any 1967 i guanyà els Campionats d’Espanya de segona categoria 1970, 1971 També guanyà el torneig de la federació espanyola de primera categoria 1971 L’any 1972 es proclamà campió de Catalunya, aconseguí el títol de mestre arquer i l’estrella FITA 1000 i guanyà el Trofeu Saludes, el Trofeu Enric Tarragó i el concurs del Mercat del Ram Posteriorment fou monitor del Club Arquers de Torrefarrera i jutge estatal

S’inicià al CN Barcelona i guanyà la prova de debutants de la Jean Bouin 1960 La temporada següent feu el salt al FC Barcelona i passà a entrenar-se amb Gregorio Rojo Aconseguí un rècord estatal júnior de 1500 m obstacles, i fou campió català de cros de la mateixa categoria 1963 Fou campió de Catalunya absolut de 3000 m obstacles 1963 Continuà vinculat amb l’atletisme a través de les competicions de veterans, i per les seves tasques com a jutge

Cinturó negre primer dan representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martín el Prat Es proclamà campió d’Espanya juvenil, jú-nior i per clubs 1993 També aconseguí el subcampionat d’Espanya absolut 1994 D’altra banda, guanyà tres Campionats de Catalunya júnior 1991, 1993, 1994 i fou subcampió de Catalunya sènior 1993 i per clubs 1996 També aconseguí la tercera posició de Catalunya en categoria sè-nior en dues ocasions 1994, 1997 El 1992 obtingué el títol de jutge de taekwondo

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona, on ocupà el càrrec de tresorer de la junta directiva 1909 Integrà un dels equips que jugaren el primer partit de polo que es disputà a Barcelona Assolí la segona posició en el premi Parque d’hípica que es disputà a Barcelona el 1908 També exercí de jutge en diversos partits de polo Donà nom a un trofeu de curses de cavalls que es disputà durant la segona dècada del segle XX

Fou campiona d’Espanya professional en la modalitat de balls llatins 2002, 2003 amb la seva parella Marc Pérez És professora de ball i dirigeix l’escola de balls de saló Wapachá de Reus Té el títol de jutge estatal i internacional i el de directora de competició Ha format part de la comissió tècnica de l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició 2002-04 i és representant de ball estàndard a la Federació Catalana de Ball Esportiu

Destacà l’any 1905 guanyant la primera prova motociclista celebrada a Barcelona, prova organitzada pel Club Deportivo, posteriorment Reial Moto Club de Catalunya Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, es proclamà campió d’Espanya de motociclisme 1908 Fou jutge i dirigent de la UVE i, posteriorment, collaborà en l’organització de la Volta Motorista a Catalunya També competí en proves automobilístiques i en raids D’altra banda, participà en concursos de tir i ocupà diversos càrrecs directius al Tiro Nacional de Barcelona

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya