Resultats de la cerca

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol provinent de l’Udinese italià i jugà al club català quatre temporades 1999-2003, ocupant la demarcació de defensa en 93 partits de Lliga El 2003 fou traspassat al Leganés

Defensa central, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2007-11 procedent del Saragossa Jugà 48 partits de Lliga amb el Barça, i guanyà el Mundial de clubs 2009, la Copa d’Europa 2009, 2011, la Lliga 2009, 2010, 2011, la Copa del Rei 2009 i les Supercopes d’Espanya 2009 i d’Europa 2009 Fou internacional amb la selecció argentina

Defensa central, formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2002, procedent del Club Atlético Independiente Amb l’equip espanyolista disputà 65 partits de Lliga i marcà 4 gols Fou quatre vegades internacional

El 2002 es feu soci del Club Natació Barcelona i s’especialitzà en paleta de cuir i pala curta Saguer, amb la selecció espanyola, guanyà la Copa del Món 2007 i assolí el subcampionat 2006 de paleta de cuir Amb Carles Sanz conquerí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08, que també guanyà amb D Caballero 2009 i Laskoiti 2010 Es proclamà campió del món en paleta de cuir 2010…

Pertanyé al Club Korfbal Vallparadís des de la temporada 2006-07, amb el qual ascendí a la Lliga nacional 2009 Com a internacional, formà part de la selecció catalana en les categories sub-19 i sub-23, i participà en el Mundial 2008, on assolí la cinquena posició

Capdavanter de la difusió del cant popular, inicià la seva activitat els anys quaranta i féu recitals gairebé per tot el món Utilitzà els seus poemes com a elements per a l’ensenyament del folklore i la literatura popular llatinoamericana El 1948 s’exilià a París Tingué una discografia abundant, i compongué música per al cinema És autor de nombrosíssimes cançons, entre les quals algunes de tan conegudes com Los ejes de mi carreta , i també de reculls de poesia Piedra sola , 1950, Guitarra , 1958 i prosa diversa El canto del viento , 1965

Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage

Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de J Mayorga Les…

Descobrí unes 6 000 espècies fòssils, i organitzà 35 subordres 1906 Erròniament suggerí que els mamífers s’espargiren pel món des de l’Argentina, per la qual cosa fou criticat i desautoritzat fins pràcticament el final de la seva vida