Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Josep Manel Casanova Capdevila
Futbol
Futbolista.
Format a la Damm, jugà al Júpiter i al Sant Andreu, a segona divisió, abans d’arribar a l’Espanyol 1975-79, amb el qual debutà en la màxima categoria Actuava de migcampista i disputà 63 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, en què aconseguí dos gols Acabà la seva carrera al Sant Andreu i, posteriorment, exercí d’entrenador al Júpiter i de coordinador del futbol de base de l’Espanyol
castell del Montgrí

Vista aèria del castell del Montgrí
© Fototeca.cat
Restes de la fortificació històrica al el Montgrí
, dins del municipi de Torroella de Montgrí
(Baix Empordà).
El castell fou ordenat de bastir 1294 per Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, però la decadència palesa de la dinastia d’Empúries, que acabà amb l’extinció de la primera línia dels comtes, féu inútil la funció defensiva del lloc, i sembla que ja des del 1301 foren interrompudes les obres Resten els quatre grans murs la planta és quadrada, flanquejats per quatre grans torres regulars
Matança en un atemptat a la capital de Somàlia
Un camió carregat amb més de 300 kg d’explosius esclata en una cruïlla de la capital de Somàlia, Mogadiscio, a prop d’un hotel, que s’acaba esfondrant El nombre de morts és de més de 350, i els ferits superen els 400 Tot i que no és reivindicat, la majoria de les fonts apunten a l’organització terrorista islàmica Al-Xabab Es tracta del pitjor atemptat en la història de Somàlia
Núria Rossell Vilar

Núria Rossell Vilar (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià al Joventut de Badalona i s’incorporà posteriorment al CD Mataró, amb el qual guanyà diversos títols de la primera divisió femenina Posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, on jugà diverses temporades i on també assolí la Lliga i la Copa de la Reina Acabà la carrera al CIBES de la màxima categoria femenina Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català
Antoni Vidal Planella
Futbol
Futbolista conegut com Vidal II.
Començà al Barcelona Aficionats i passà al Centre d’Esports Sabadell 1964-68, amb el qual debutà a primera divisió el 1965 i jugà 57 partits Fitxà pel Real Madrid 1968-70, però gairebé no va jugar, i tornà al Sabadell 1970-71 Acabà la trajectòria al Sant Andreu 1971-73 Fou campió de Lliga 1969 i de Copa 1970 amb el Madrid Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966
Sant Andreu de la Fatarella
Art romànic
El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca
Evaristo Pérez de Castro
Història
Política
Diplomàtic i polític castellà.
Agregat a la legació de Lisboa 1800-07, anà a Baiona a entrevistar-se amb Ferran VII, com a enviat de la Junta de govern El 1809 fugí de Madrid i anà a Sevilla Diputat a les corts de Cadis 1814 i ministre d’estat 1820-21, més tard fou ambaixador a Lisboa 1834-38 Cap del govern 1838-40, en caure aquest s’exilià fins que acabà la regència d’Espartero
Josep Danés i Torras
Arquitectura
Arquitecte.
Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929
Barnabò (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-85).
Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà
Lleó IV d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1320-41).
Fill del rei Oixiu I i nebot d’Haitó II, es casà en segones noces el 1331, amb Constança d’Aragó, reina vídua de Xipre Combaté contra les invasions de mamelucs i mogols, però no pogué evitar que el soldà Rasir d’Egipte envaís Armènia Aquest l’obligà a trencar el contacte amb els catalans No tenia fills, i en morir, assassinat, acabà, amb ell, la dinastia hethúmida o haitúmida d’Armènia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina