Resultats de la cerca

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental

Mestre d’obres de la catedral d’Estrasburg 1275, n'inicià les obres el 1277, segons consta en una inscripció de la façana, n'acabà les voltes i dissenyà els plans de la façana occidental Féu els plans del monestir de Hanau 1291-94 Construí la tomba del bisbe Conrad 1300 i la capella de la Mare de Déu 1316, ambdues a la catedral Morí treballant en les fortificacions de la ciutat

Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603

Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà

Succeí el seu germà Tito Cusi Iupanqui en el tron de Vilcabamba Continuant la política de l’emperador Manco Cápac II, inspirà diversos moviments anticastellans durant el mandat del virrei Francisco de Toledo, que havia implantat una rigorosa legislació minera El virrei envià una expedició de càstig manada per Martín Hurtado de Arbieto, que capturà Vilcabamba i empresonà l’emperador Fou executat públicament a Cusco, i amb ell s’acabà la dinastia incaica

Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

S’inicià al Joventut de Badalona i s’incorporà posteriorment al CD Mataró, amb el qual guanyà diversos títols de la primera divisió femenina Posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, on jugà diverses temporades i on també assolí la Lliga i la Copa de la Reina Acabà la carrera al CIBES de la màxima categoria femenina Fou internacional absoluta amb la selecció espanyola L’any 2010 fou nomenada Històrica del Bàsquet Català

Començà al Barcelona Aficionats i passà al Centre d’Esports Sabadell 1964-68, amb el qual debutà a primera divisió el 1965 i jugà 57 partits Fitxà pel Real Madrid 1968-70, però gairebé no va jugar, i tornà al Sabadell 1970-71 Acabà la trajectòria al Sant Andreu 1971-73 Fou campió de Lliga 1969 i de Copa 1970 amb el Madrid Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966