Resultats de la cerca

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Fou cinquè en la categoria de pes mosca en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Guanyà el trofeu Guant d’Or, equivalent als Campionats del Món, en la categoria de pes mosca 1947 També aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Europa 1947 Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes mosca quatre vegades consecutives 1944-47 El seu germà Antonio també fou boxejador i entrenador

Jugador amateur d’esquaix del Club Can Mèlich des del 1982, l’any 1994 passà a formar part de la junta de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol FCER Fou vicepresident 1998 i president 1998-2011 de la FCER, i sota el seu mandat s’assolí el reconeixement internacional de la selecció catalana de raquetbol Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Jugà amb el Granollers a tercera divisió i dues temporades amb l’ amateur de l’Atlético de Madrid abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1956-57 Tot seguit, jugà al Sabadell a segona divisió 1957-59 i després vuit temporades amb el Betis 1959-67, sempre a primera divisió menys la darrera, en què el club andalús estava a segona i recuperà la categoria Actuava de lateral dret

Competí en la categoria de pes mitjà representant el club de boxa KO Verdum de Barcelona Participà com a membre de la selecció algeriana als Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992 Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur 1994 El 1995 debutà en el camp de la boxa professional i participà en diverses vetllades arreu de Catalunya, Mallorca, València i en països com França, Alemanya i Portugal

Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil

S’entrenà al gimnàs de l’Sporting Boxing Club de Barcelona, on es preparà amb el mànager Josep Comas El 1925 guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma Fou subcampió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1926 El 1928 passà a la categoria de pes lleuger Durant la Guerra Civil Espanyola s’allistà a les milícies antifeixistes i lluità al front de Terol

Fundat l’any 1981 amb el nom de Grup Esportiu Ciclos Sprint, el primer president fou Jordi Sanromà El primer any ja organitzà el Gran Premi Primavera de Tarragona per a veterans i dues curses de ciclocròs el Trofeu Ciclos Sprint i el Trofeu Mas Ganset El 1989 organitzà el Trofeu OTMASA a la Canonja i el 1990, el Campionat d’Espanya de tàndem També tingué un equip de ciclisme amateur L’any 1995 desaparegué

Començà a jugar a waterpolo al Club Natació Arenys Fou internacional amb la selecció espanyola absoluta Fundà el Barceloneta Amateur Club 1929, que posteriorment s’anomenà Club Natació Barceloneta Fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa, als Jocs Mediterranis i als Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Formà part de la directiva del Collegi Català d’Àrbitres Fou directiu de la Federació Catalana de Natació i directiu i president del Club Natació Barceloneta

Situat a l’avinguda del Parallel, es construí per a acollir vetllades pugilístiques i fou inaugurat al març del 1927 S’hi organitzaren diversos combats, com els corresponents al Campionat de Catalunya de boxa amateur i d’altres que programà la revista Boxeo El 1936 obrí un frontó, i durant els anys quaranta s’hi jugava a tennis de taula També funcionà com a sala de ball Sembla que tancà el 1949