Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
golf de Cadis
Golf de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
S'obre des del cap de Sāo Vicente fins a la punta de Tarifa, en una extensió d’uns 350 km de costa baixa, formada per dipòsits d’alluvió Els rius principals que hi desguassen són el Guadiana, el Tinto, l’Odiel, el Guadalquivir, el Guadalete i el Barbate
badia de Cadis
Badia
Badia de l’oceà Atlàntic, a la costa sud-occidental de la península Ibèrica.
Té una llargada màxima de 13 km i una amplada de 10 És d’origen lacunar S'obre des de la punta de Rota fins a la de San Sebastián i resta tancada, per la part sud, per l’istme que uneix l’antiga illa de León i el continent Per la seva condició de refugi de la navegació s’hi han desenvolupat nuclis importants Puerto de Santa María, Puerto Real, San Fernando i, sobretot, Cadis Al fons de la badia desguassa el riu Guadalete
Bouvet
Illa
Illa de l’oceà Atlàntic, situada a 54°26’ de latitud sud i 3°24’ de longitud est.
Descoberta el 1739 pel francès Bouvet de Lozier, des del 1930 constitueix una dependència de Noruega
Essaouira
Ciutat
Capital de la província homònima, al Marroc, situada a la costa de l’Atlàntic.
Centre comercial i turístic balneari Coneguda al s XI amb el nom àrab d’Al-Mogdūl, hi fou construïda el 1506 una de les primeres fortificacions portugueses de l’Àfrica del Nord El port, que actualment només serveix per a la pesca, data del 1765
Bouguenais
Ciutat
Ciutat del departament del Loira Atlàntic, a la regió del País del Loira, França.
Hvítá
Riu
Riu d’Islàndia que neix al Langjökull i desemboca a l’Atlàntic (155 km).
El seu corrent, de 155 km de longitud, és molt cabalós
serralada Cantàbrica
Serralada
Massís muntanyós que es dreça al N de la península Ibèrica entre la Cantàbrica i la Submeseta Nord de Castella.
És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
Kola
Península
Península de Rússia, al NW de la part europea de l’estat, a l’oblast’ de Murmansk.
És banyada al N per la mar de Barents, i al S i a l’E per la mar Blanca Al N la costa és alta i escarpada, i al S, baixa i en pendent suau A l’W hi ha els massissos muntanyosos de Chibiny 1 191 m d’alt i les tundres de Lovoz'orsk 1 120 m, i al centre la cadena divisòria de Kejvy 397 m Hi ha jaciments d’apatita, ferro, mica i alúmina El clima és relativament suau, gràcies a la influència del corrent temperat de l’Atlàntic Al nord la vegetació és de tundra, i al centre i al sud, de taigà La població autòctona era formada per semis, que la colonització russa ha deixat en minoria La ciutat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina