Resultats de la cerca
Es mostren 3618 resultats
semblant
Cara, especialment en tant que revela l’estat de salut o d’ànim de la persona.
galta
Anatomia animal
Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.
Constitueix la paret lateral de la cavitat bucal i és constituïda per la pell, una capa gruixuda de greix i els músculs masseter, buccinador, risori i zigomàtics, entre altres La part més interna de la galta és la mucosa bucal
front
Anatomia animal
Part superior de la cara, de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani.
cantell
Cara estreta d’un objecte, que té una dimensió molt més petita que les altres dues.
dermatòglif
Antropologia física
Figura que formen les crestes dermatoepidèrmiques de la cara palmar de les mans i dels peus.
És un caràcter permanent i constant durant tota la vida que prové de la formació de l’ectoderma i apareix, aproximadament, durant el tercer mes de vida embrionària impressió digital
epispàdies
Patologia humana
Anomalia congènita de la uretra masculina caracteritzada perquè aquesta desemboca a la cara dorsal del penis.
En la dona aquesta anomalia es limita a una fissura a la paret superior de la uretra
Castell de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat ilergeta romanitzat…
os parietal
Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
conducte hepàtic
Anatomia
Denominació de diversos conductes que drenen la bilis hepàtica i constitueixen una part de les vies biliars intrahepàtiques i de les extrahepàtiques.
El conducte hepàtic dret recull la bilis formada en el lòbul dret del fetge i en part del lòbul caudal el conducte hepàtic esquerre rep la bilis elaborada en el lòbul esquerre del fetge, en el lòbul quadrat i en el lòbul caudal Ambdós conductes s’uneixen i formen el conducte hepàtic comú , que solca la cara inferior del fetge i es divideix en dues branques el conducte cístic i el colèdoc
palamisme
Cristianisme
Doctrina de Gregori Palamàs que tradueix en llenguatge teològic la mística de la comunió amb Déu i la visió de la llum divina experimentada pels hesicastes
.
De cara a salvar la realitat de la divinització de l’home distingí entre la divinitat superior i invisible i l’energia divina inferior i visible en forma de llum, com al Tabor, i que no és més que la gràcia increada Això provocà la reacció de Barlaam el qual, seguint la concepció escolàstica de la gràcia creada i que identifica l’essència divina i els seus atributs, l’acusà de diteista