Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Castell d’Àrreu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Escassos vestigis del castell, una de les defenses de la vall d’Isil, camí natural vers la Vall d’Aran ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al sud del poble abandonat d’Àrreu i damunt del poble de Borén Domina el pas de la vall d’Isil Mapa 33-9181 Situació 31TCH425253 Hi podem pujar des de Borén Agafarem el camí empedrat que surt de la plaça del poble, a la riba dreta del riu Havent passat un saltant d’aigua que hi ha a uns centenars de metres del poble, cal anar cap a la dreta i arribar fins a un collet, situat poc per sota del nivell del poble d’Àrreu El castell és en un turó…
Necròpoli de Maranyol (Sanui i Alins)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la penya, molt desgastada per l’erosió ECSA - J Bolòs Al cim d’una petita elevació, coberta d’alzines i envoltada de camps de conreu, hi ha una necròpoli de tombes excavades a la roca i d’enterraments fets amb lloses És uns 3 km al sud-oest del poble de Sanui Mapa 31-13 326 Situació 31TBG760482 Si seguim la carretera A-133, que va de Sanui cap a Sant Esteve de Llitera, havent deixat a mà dreta la carretera de Montsó, agafarem el segon camí que trobem a mà dreta, situat a 1 km d’aquest trencall Hem de seguir aquesta pista uns 300 m, en…
Torre del Badorc o castell de Castellet (Piera)
Art romànic
Situació Torre primerenca de planta ellíptica que forma un dels dos nuclis defensius d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera Des d’aquest indret es controla la vall del riu Anoia Sota seu ara s’estén una urbanització Mapa 35-15391 Situació 31TCF942954 Seguint la carretera que va de Martorell a Capellades, poc abans d’entrar a la població de Piera cal agafar la carretera de Can Bou Després d’uns quants quilòmetres s’entra a la urbanització de Can Claramunt…
Castell de Miralles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació El castell de Miralles era situat al cim del turó anomenat Roca Miralles o Roca Pujolar És un puig de forma cònica, acabat amb un planell rocós i envoltat de cingles Aquest cim fa de partió entre els termes municipals de la Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Hom pot pujar a aquest turó des del Mas Pujolar, sense, però, un camí ben definit, trencant per l’abrupte vessant Al Mas Pujolar, que és al fons de la vall de la riera Pujolar, al nord-oest del turó, s’arriba per un camí que surt de la carretera de Portbou, pocs…
Castell d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de la muntanya d’Escornalbou, amb el monestir canonical de Sant Miquel i l’indret de l’antic castell, situat al punt més alt del turó, al petit planell on es bastí la capella de Santa Bàrbara ECSA - JTodó És molt possible que el castell primitiu d’Escornalbou fos situat al cim de la muntanya on es construí el convent de Sant Miquel, al lloc on després es bastí la capella de Santa Bàrbara Des del cim del turó hi ha una bona panoràmica sobre el monestir, a primer terme, i sobre bona part del Camp de Tarragona Al costat de l’església canonical de…
castell de Taradell

Vista del castell de Taradell (Osona)
© C.I.C. - Moià
Castell
Edifici històric del municipi de Taradell (Osona).
Popularment conegut per castell de Can Boix i del qual resten encara murs importants consolidats, en un cim de grans balmes, a l’E de la població, era el centre d’un terme dilatat que anava del pont del Gurri, a Vic, a la Creu de Matagalls És documentat des del 893, i dins el seu territori es formaren les quatre parròquies de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons, documentades totes al llarg del segle X Pertanyia a uns cavallers cognomenats Taradell, que vers el 1165 es van enllaçar per casament amb els Vilademany El castell passà per successives aliances als…
refugi de la Renclusa
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Benasc (Ribagorça).
Situat a la vall de Benasc, entre el pla d’Estanys i el pic de la Renclusa, a 2140 m d’altitud, al massís de la Maladeta, dins del Parc Natural de Posets-Maladeta Fou projectat per Juli Soler Santaló, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, i construït entre el 1912 i el 1916 És propietat del CEC, que, des del 1991, en comparteix la gestió amb la Federació Aragonesa de Muntanyisme L’any 2006 finalitzaren els treballs d’ampliació i adaptació de les installacions, que disposen de noranta-dues places d’allotjament És base d’ascensions i escalades als cims del massís de la Maladeta, com l…
Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia
Excursionisme
Club excursionista del barri de Gràcia de Barcelona, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya.
Fundat el 1940, té una llarga trajectòria en l’organització de marxes collectives Destaquen les marxes nocturnes, la primera de les quals fou organitzada el 1932 per una de les entitats predecessores, el Centre Excursionista Rafael Casanova, i que foren en certa manera substituïdes per la Marxa Gràcia-Montserrat Entre les seves installacions hi ha una caseta de banys a Badalona i el 1991 construí el refugi Gràcia als estanys d’Airoto Alguns dels seus membres participaren a la primera expedició catalana a un cim de més de 8000 m, l’Annapurna Est 1974 Deu anys més tard, l’alpinista…
Xavi Teixidó Rodríguez
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Vinculat al Centre Excursionista Roca Negra de Castelldefels, fou instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i guia i instructor d’escalada i alpinisme durant més de quinze anys Fou secretari general de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i collaborador de la revista Cuadernos Técnicos de Barrabés Entre les seves vies destaquen primeres ascensions absolutes i escalades en roca i gel d’alta dificultat als Alps, Pirineus, Mont-rebei, Montserrat i a altres continents La comissió d’activitats d’alt nivell de la FEEC i de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que anaven…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina