Resultats de la cerca
Es mostren 8058 resultats
la Salut de Terrades

La Salut de Terrades
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Salut) del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants septentrionals de la serra de Santa Magdalena, al N del terme.
Fou fundat per Felip Olivet, domer de Terrades, el 1678, al vell mas Cadira, que li cedí el comú fou beneït el 1681, i el 1689 fou construïda la capella de Sant Francesc És molt visitat pels habitants de la comarca L’església fou reformada a la segona meitat del s XIX
Esbarjo Marià Ausa
Futbol
Club de futbol de Vic.
Fou fundat l’any 1913 i esdevingué el primer club federat de la comarca d’Osona Participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria també anomenat de segona categoria El 1943 es fusionà amb el seu gran rival ciutadà, el Vic Football Club fundat el 1922, per constituir la Unió Esportiva Vic
Tanca la llibreria La Tralla de Vic
42 anys després de la seva obertura 1976 tanca la Llibreria La Tralla de Vic Regentada per Imma Bellafont fins al 2012, era un dels centres de la vida cultural de la ciutat i de la comarca Segons els actuals responsables de la llibreria, el tancament es deu a les dificultats econòmiques
Harare
Ciutat
Capital de Zimbàbue i de la província de Mashonaland Oriental.
És situada a l’altiplà de Mashonaland, a 1470 m sobre el nivell del mar Centre d’una fèrtil comarca agrícola Manufactures de tabacs i de productes conservers, i indústria elèctrica Té aeroport internacional Centre cultural i religiós, és arquebisbat catòlic i anglicà Fou fundada el 1890 amb el nom de Lord Salisbury
Vallobar
Municipi
Poble i municipi d’Aragó, a la província d’Osca.
És situat a la dreta del Cinca, a la seva confluència amb l’Alcanadre, al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca La comanda de Vallobar , pertanyent als templers, fou atorgada el 1317 als hospitalers i agregada a la comanda de Xalamera el 1461 s’hi creà l’ abadiat de Vallobar
Antoni Massanell i Esclassans
Literatura catalana
Poeta.
Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, publicà reculls poètics de to postsimbolista i popularista Poesies 1953, Crit 1962, Bestiari 1983, Del meu terrer 1985 i Palma, gralla, dansa, crit 1992 Pòstumament hom publicà Antologia poètica 2004 És també autor d’estudis d’història i folklore locals i comarcals
,
El marc geogràfic del romànic de l'Urgell
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Segarra i de l’Urgell, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Urgell és una de les dues comarques, juntament amb la Segarra, que forma l’anomenada Depressió Central Catalana Ambdues comarques limiten entre elles, i pertanyien, en un principi, a la regió VIII en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 Aquesta divisió, com és conegut, no es va adaptar a la realitat històrica i popular, sinó que va posar un major èmfasi a assolir un equilibri entre l’extensió i la població del territori això va donar com…
el Rosselló

Comarca que ocupa l’extrem nord-est de la Catalunya del Nord.
La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…
el Remei d’Alcover

Mare de Déu del Remei
© Xevi Varela
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta.
L’actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del s XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu Segons la tradició, la imatge és una marededeu trobada L’actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars Havia estat a càrrec d’ermitans
bel·le | bel·la
Història
Individu d’un poble celtibèric preromà establert a les terres de l’alt Jalón vers el final del s IV aC.
Les ciutats més importants dels belles belli eren Segeda prop de Calataiud o per la comarca de Medinaceli, Attacum Ateca, Ocilis Medinaceli i Arcobriga Monreal de Ariza o Arcos de Jalón Els belles eren del mateix tronc ètnic que els arevacs i que els celtibers estrictes, amb els quals s’associaren per resistir als romans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina