Resultats de la cerca

Fill del periodista i comediògraf Joan Molas i Casas Llicenciat en dret, s’especialitzà en qüestions de propietat intellectual És autor d’una obra poètica breu Sonates 1916, amb prefaci d’Apelles Mestres, se centra en l’aproximació entre la poesia i les formes musicals A Llum, amor, pensament 1920, la naturalesa i les reflexions poètiques són els eixos de les composicions L’estil, la imatgeria i les idees sobre la naturalesa, el poeta i la poesia són properes a Maragall

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

De professió era comerciant Compilà dos manuscrits ms 28 i ms 76 de la BC amb poesies pròpies i d’altres autors contemporanis o anteriors, en català i en castellà, moltes de les quals devien ser llegides en una tertúlia literària documentada durant els anys 1780-1793, encara que ell continuà copiant composicions almenys fins el 1808 Es tracta generalment de peces de caràcter popular, satíric o polític, algunes de les quals comenten fets esdevinguts a Barcelona i el poble de Sarrià

De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore

Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa Té pintures religioses en esglésies i convents de València Establert a París, s’especialitzà en anatomia El 1687 rebé el primer termini d’una subvenció per part del municipi de València, amb el qual tornà a París Gravà, entre altres obres, les dues grans composicions La Miologia i L’Osteologia 1689, esdevingudes raríssimes Arxiu Municipal de València i Biblioteca de la Facultat de Medicina de París Hom el cregué espia de Carles II i hagué de fugir als Països Baixos

Estudià a Halle i entre els anys 1820 i 1846 s’establí a Stettin, on fou professor de música, organista, director i cantor a la Jacobikirche Fou també director als festivals de Magúncia i Düsseldorf 1820-66 D’entre la seva producció destaquen les balades per a veu i piano, forma musical que contribuí a desenvolupar amb composicions com Erlkönig, Heinrich der Vogler o Tom der Reimer , algunes de les quals assoliren una notable popularitat Escrigué també oratoris, cantates i peces per a piano

Freqüentava l’Acadèmia de València, i la major part de la seva obra poètica, en castellà, hi és vinculada Participà amb algunes composicions en castellà als certàmens de València del 1681 i el 1691 Poesies circumstancials seves sonets, romanços, etc figuren en diverses edicions coetànies valencianes Es conserven manuscrits, una lloa, un entremès i una moixiganga per a La fiera, el rayo y la piedra de Calderón, escrits per a una festa teatral amb motiu de les segones núpcies de Carles II València 1690

Després d’una joventut sense èxit, obtingué el premi per a decorar el parlament de Londres Un viatge a Itàlia l’influí fortament creà grans composicions a la manera de frescs, de temàtica social o didàctica, molt dins l’art victorià Fam a Irlanda Watts Gallery, Compton Conreà també el retrat Edward Burne-Jones Vers la fi de la seva vida, influït pels prerafaelites, conreà una pintura allegòrica i simbolista i de significat obscur, el millor exemple de la qual és L’esperança 1886 Tate Gallery, Londres

Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta

Després de cursar estudis a Peterburg, es perfeccionà amb FBusoni a Berlín El 1924 conegué Diaghilev, que produí el seu primer ballet, Ode 1928 El 1939 emigrà als EUA, on ensenyà en diverses universitats És autor d’òperes Rasputin's End , 1958 Love's Labour Lost , 1970, ballets Union Pacific , 1933 The Last Flower , 1941 The Wanderer , 1966 i de diverses composicions per a orquestra i corals El tret característic de les seves obres és l’empremta de la tradició russa que totes elles palesen