Resultats de la cerca
Es mostren 2814 resultats
Òlbia
Ciutat
Ciutat de la província d’Òlbia-Tempio (Sardenya), de la qual és capital juntament amb Tempio Pausania, a la costa NE de l’illa.
Centre comercial molt actiu per les exportacions vers la península, és també un port important pel tràfic de passatgers Fundada, probablement, pels grecs el s VI aC, aviat esdevingué una base cartaginesa Conquerida pels romans l’any 259 aC, decaigué a l’època imperial Feu de diverses famílies, entre les quals els Borja a l’època de dominació catalana de Sardenya, conserva restes d’una necròpoli púnica i d’unes quantes construccions romanes L’església de San Simplicio s XI-XII és una de les esglésies romàniques més antigues i més interessants de Sardenya, amb planta basilical i…
Novosibirsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial, a l’Obi, i important nus ferroviari de Sibèria, sorgí el 1893 en ocasió de la construcció del transsiberià És un important centre industrial metallúrgia, construccions mecàniques, indústria lleugera i alimentària, però sobretot es destaca com a centre científic i cultural filial siberiana de l’Acadèmia de Ciències de Rússia La seva “ciutat de la ciència” Akademgorodok , que inclou universitat fundada el 1959, instituts d’investigació, així com habitatges residencials, fou construïda en 1957-66 per a acollir una nombrosa comunitat científica té, a més, centres d’ensenyament…
Genó
Poblat del període del bronze final del terme municipal d’Aitona (Segrià).
Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC
Wilmington
Ciutat
Ciutat de l’estat de Delaware, EUA.
Situada a la confluència del Brandywine Creek amb el Christina, és la ciutat més poblada de l’estat i un centre industrial indústries químiques i tèxtils, foneries, construccions ferroviàries, etc i comercial, afavorit per un bon port fluvial Fundada per emigrants suecs 1638, fou ocupada pels holandesos 1655, que l’anomenaren Altena, i pels anglesos 1664 Amb l’establiment dels quàquers ~1730 adquirí el títol de ciutat Eleuthère Irénée Dupont de Nemours hi fundà una fàbrica de pólvora 1802, que amb el temps esdevingué la famosa indústria de plàstics i fibres sintètiques Du Pont de…
Ulan-Ude
Ciutat
Capital de la República dels Buriats, a la Sibèria Oriental, Rússia.
Port al riu Selenga, és també nus ferroviari Té construccions mecàniques i metallúrgia, fàbriques de materials per a la construcció i de vidre i indústria lleugera i alimentària Hi ha instituts d’agricultura, pedagògic i tecnològic, tres teatres i dos museus Fundada el 1666, fou convertida en fortalesa el 1689, amb el nom de Verkhneudinsk nom que li fou canviat per l’actual el 1934 Ciutat el 1775, fou el principal centre comercial de la regió del Transbaikal El 1920 fou capital de la república de l’Extrem Orient, i després 1921-23 de l' oblast’ del Baikal
Cuxhaven

Cuxhaven
(CC0 1.0)
Ciutat
Ciutat del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Port a l’estuari de l’Elba, que exerceix la funció d’avantport d’Hamburg És el segon port de pesca del país amb avançada indústria pesquera i de construccions navals Entre el 1394 i el 1937 pertangué a Hamburg, any que, en aplicació de la Llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg, Cuxhaven i l’illa pròxima de Neuwerk passaren al land de la Baixa Saxònia, excepte l’Amerikahafen port d’Amèrica, que quedà com un enclavament hamburguès El 1961, després del pacte de Cuxhaven, Hamburg cedí definitivament aquest enclavament a la Baixa Saxònia en canvi de recuperar Neuwerk
Conakry
Ciutat
Capital de la República de Guinea i de la regió homònima, a l’illa de Tumbo.
Les àrees suburbanes s’han estès per la península de Kalum, unida a l’illa per un dic L’augment de població ha estat molt important per raó de de les importants funcions que concentra la ciutat administrativa, comercial i industrial, motivades per la capitalitat i pel port natural, des d’on són exportats productes del país cautxú, cafè, mandioca, bananes i fusta La indústria és en ple desenvolupament, especialment la derivada de la fusta, la de construccions metàlliques i les alimentàries Centre d’ensenyament superior Cap del ferrocarril que va a Kankan 609 km, i aeroport…
l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
El Govern valencià avalua els sobrecostos en la construcció d’escoles durant el govern del PP
Fins a 1000 milions d’euros és el sobrecost de la construcció d’escoles al País Valencià entre els anys 2001 i 2014, segons l’auditoria feta pública pels consellers d’Hisenda, Vicent Soler, i d’Educació, Vicent Marzà L’informe destaca que la gestió de l’empresa pública, a la qual es van encomanar els treballs, Construccions i Infraestructures Educatives, SA CIEGSA, presenta nombroses irregularitats i despeses sense control El mateix dia s’imputa l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, Consuelo Císcar, per la compra d’obres d’art per sobre del preu de mercat
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de manera que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina