Resultats de la cerca

D’aquesta església, que fou seu d’una parròquia a l’edatmitjana, sols resta un tros de mur al veïnat de Porcinyans, a llevant del terme És esmentada per primera vegada l’any 1196, en què es documenta un tal Ramon, clergue de Porcinyans Foren esglésies annexes seves l’església de Soanyes i la de la Roca de Nyer El llogaret de Porcinyans es despoblà al segle XV o XVI

Originàriament, a l’edat mitjana, les capitanies foren establertes, com a jurisdicció de guerra, en ocasió d’operacions bèlliques i amb caràcter extraordinari, fora d’aquells indrets on l’estat de guerra era permanent Al ducat de Neopàtria, per exemple, les capitanies creades vers el 1319 per Alfons Frederic a Siderocàstron, Neopàtria i Salona, esdevingueren les demarcacions territorials de govern en lloc de les vegueries establertes al ducat d'Atenes

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

Fou professor a la Universitat de Lieja És autor d’una tesi sobre el gènere pastoral a França anterior al Renaixement i editor de nombrosos texts francesos de l’edatmitjana Lai d’Aristote, Tournoi de Chauvency , etc Partidari de la teoria de l’autor individual, ha defensat les seves hipòtesis sobre les condicions de la creació i de la transmissió de les cançons de gesta i ha combatut el neotradicionalisme

A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII

També rebia el nom de bastó la sageta que els jutges de batalles singulars llançaven a la palestra quan consideraven que calia suspendre la lluita

De contingut ambigu i indeterminat, afectava un ampli predi o heretat, més correntment un lloc o una comunitat veïnal, o dominis eclesiàstics o senyorials El seu fonament estava, bé en el manteniment de la condició originària de llibertat política i civil, bé en l’obtenció d’una carta de franquesa  del senyor o sobirà