Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
Josep Marinel·lo i Guardiola
Música
Cantor, fagotista, organista i mestre de capella català.
Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…
Kurt Wöss
Música
Director d’orquestra austríac.
Es formà musicalment a Viena i, entre d’altres, estudià amb el compositor Egon Wellesz El seu interès per la musicologia el portà a cercar la màxima fidelitat a les intencions del compositor, aspecte en què excellí especialment com a intèrpret de l’obra d’A Bruckner Estudià privadament amb Felix Weingartner, el qual l’influí molt en el seu estil com a director Convidat habitual de diverses orquestres, especialment europees, també fou titular de la Niederösterreichisches Tonkünstler de Viena 1948-50, de la Simfònica de l’NHK del Japó 1951-54, de l’Òpera de Melbourne 1954-60, de l’…
Lluís de Flandes
Història
Lul·lista caputxí d’origen flamenc.
Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar Feijoo en la seva…
Baltasar Calbo
Cristianisme
Eclesiàstic; canonge de San Isidro de Madrid, el 1806 fou bandejat de la cort.
Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a mort i executat…
Josep Montserrat i Boada
Música
Organista i compositor.
Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa
,
Centre UNESCO per a Catalunya
Entitats culturals i cíviques
Organització no governamental creada el desembre de 1984 amb l’objectiu de vehicular les relacions entre la UNESCO i la comunitat cultural catalana.
Rebé el nom de Centre Unesco de Catalunya fins el 2012 Impulsada per Fèlix Martí , que en fou el primer director, des del 1993 manté relacions oficials amb la UNESCO i des d’aquest any hi envia una delegació a totes les conferències generals El 1994 el Centre fou associat al Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides i l’any 2002 obtingué l’estatut consultiu amb el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides ECOSOC Des d’aquest any forma part del Collegi de Centre UNESCO internacionalment reconeguts Ha desenvolupat projectes de la UNESCO en l’àmbit de les llengües, amb el…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
Roberto Michelucci
Música
Violinista italià.
Fou alumne del Conservatori Luigi Cherubini de Florència Fou guardonat amb el primer premi del Concurs de concertistes organitzat a Roma el 1950 Desenvolupà una destacada carrera com a solista, però també com a primer violí del reconegut conjunt instrumental I Musici, del qual formà part en 1967-72, com a successor de Félix Ayo Amb I Musici destacà per la seva interpretació de la música barroca italiana i enregistrà, entre d’altres, Les quatre estacions , de Vivaldi, i els Concerts per a violí , opus 3, núm 1, 8 i 9, de PA Locatelli Enregistrà també partites i sonates de JS Bach Catedràtic…
Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional
Partit polític
Partit polític independentista i socialista constituït al maig de 1979 pel Bloc Català de Treballadors [BCT] i un grup d’independents.
El seu naixement fou precedit per dues coalicions una coalició del mateix nom BEAN en les eleccions legislatives de 1979 en la qual també participà el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i el Bloc d’Esquerra Catalana formada pel BCT i independents en les eleccions municipals del mateix any L’endemà de les eleccions la coalició es dissolgué i el BEAN esdevingué un partit Després de propugnar l’abstenció davant l’Estatut de 1979 pel fet de considerar-lo insuficient, intentà concórrer a les eleccions autonòmiques de 1980 amb Nacionalistes d’Esquerra, però finalment ho féu en solitari com a…
Ricard Cester
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals Membre del Liceu de València, fou soci fundador de Lo Rat Penat, i el 1878 prengué part activa en la sessióinaugural de la societat literària amb la lectura de l’abrandat poema Desperta, València hermosa , el contingut valencianista del qual fou matisat pel president, Fèlix Pizcueta Collaborador del “Calendari Llemosí” i de l’almanac de “Las Provincias”, publicà algunes composicions en reculls lírics, com Tabal i donçaina i Tipos d’auca 1878 i Brots de llorer 1896 Escriví peces de teatre satiricocostumista en castellà i en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina