Resultats de la cerca

És situat a la plana alluvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia al S d’aquest barranc i per la platja del Magistre al N Tot el terme és ocupat per l’horta, regada amb aigua de les séquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos, on hi són conreades, principalment, hortalisses que proveeixen diàriament el mercat de València i un conreu específicament local, la xufla, plantada a l’estiu i collida al novembre que és la base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 85% pels…

Comandat pel capità Archibald Dickson, salpà del port d’Alacant el 28 de març de 1939 i arribà al de Mers-el-Kébir, a pocs kilòmetres d’Orà, al vespre del dia següent, després de desviar-se per a evitar l’aviació franquista Mesos després del desembarcament de dones i infants, els homes foren internats en camps de treball per a construir el ferrocarril transsaharià L’operació Stanbrook fou la darrera fugida massiva dels exiliats republicans per mar a la fi de la Guerra Civil Espanyola El 2014, entitats cíviques organitzaren un homenatge als refugiats amb la rèplica del periple

La superfície conreada 900 ha és tota de regadiu cal destacar-ne el conreu del cotó, el farratge i les magranes El principal recurs econòmic, però, és la indústria construcció, estructures metàlliques, calçat Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista El poble 1 383 h agl 2006, sanisidrenses 879 m alt fou un nucli de colonització del municipi d’Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d’Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo Albacete L’església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956 Se segregà…

La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner

La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent

Important centre de comerç àrab en l’època medieval, es desenvolupà ràpidament durant el s XX a causa de la seva situació vora el ferrocarril transiranià de Bändar-e-Shāhpūr a Teheran, i de la seva proximitat als camps petrolífers de la província constitueix el punt de trànsit entre el transport fluvial i ferroviari de la costa i de la carretera a Ābādān, Al-Basra i Khorramshähr És el centre de convergència dels oleoductes del Khūzestān septentrional a Ābādān Té universitat i aeroport El 1980, durant la guerra…

Les àrees suburbanes s’han estès per la península de Kalum, unida a l’illa per un dic L’augment de població ha estat molt important per raó de de les importants funcions que concentra la ciutat administrativa, comercial i industrial, motivades per la capitalitat i pel port natural, des d’on són exportats productes del país cautxú, cafè, mandioca, bananes i fusta La indústria és en ple desenvolupament, especialment la derivada de la fusta, la de construccions metàlliques i les alimentàries Centre d’ensenyament superior Cap del ferrocarril que va a Kankan 609 km, i aeroport internacional

Emigrà al Perú i, més tard, a Valparaíso, Xile, vers el 1862, a Cobija el 1864, i finalment s’establí a Iquique el 1866 Fou un remarcable comerciant i propietari, i des del 1870 concentrà els seus interessos econòmics en la indústria salnitrera Promogué la creació d’importants infraestructures, com el ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas i el port a Caleta Coloso per a la comercialització del salnitre Està considerat com a un dels pioners i primers industrials d’Antofagasta Les seves explotacions arribaren a produir, anualment, 6 milions de quintars de nitrat i tenir 2 000…

Quan començà l’ús de les sals potàssiques com a fertilitzant a la segona meitat del segle XIX hom creia que Alemanya gaudia d’un monopoli mundial amb els importants dipòsits de Stassfurt Però posteriorment s’han anat descobrint altres jaciments econòmicament aprofitables en altres parts del món Les reserves conegudes són pràcticament inesgotables A Catalunya, els dipòsits explotats, molt pròxims entre ells, es troben a la vall del Cardener mines de Cardona i Súria i a la del Llobregat Balsareny i Sallent El mineral és dut per ferrocarril a Barcelona, des d’on és exportat

Amplià estudis a Bèlgica Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica Publicà La música 1894, La cerámica, apuntes para su historia 1894 i Historia de la música apoyada en la cerámica , i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de DVicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres…