Resultats de la cerca

Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de SantaMariad’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de SantaMariad’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’…

La figura del raonador deixà d’existir amb l’entrada en vigor del nou règim juridicopolític

Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs   Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià figura de Josep, com a pare legal de Jesús fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist, mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple i de la pobresa cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració dels…

Tronc dels vescomtes coneguts del Vallespir fou un Ansemund que el 941 era senyor del castell de Cameles Rosselló i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló Fou casat amb una Quíxol i fou pare de Sentill, que probablement vers el 990 feu erigir el castell conegut posteriorment per Castellnou dins el terme del vell castell de Cameles Al principi del segle XI, perduda llur funció política, les famílies vescomtals catalanes canviaren en llur denominació el nom del pagus o comtat on exercien funcions polítiques pel del castell capital de llurs dominis, car esdevingueren aleshores…

Estudià humanitats a Toledo i a Salamanca i residí més tard a Madrid, on portà una intensa vida teatral i es guanyà ràpidament el favor del públic i sobretot de la cort de Felip IV, moltes festivitats de la qual foren animades per representacions de les seves obres Aquestes foren publicades per l’autor en dues parts 1640 i 1645 respectivament Rojas retoca i poleix el seu teatre fins a assolir en ocasions una elegància i perfecció extraordinàries, i es destaca per uns trets característics, com la figura de la dona venjadora del seu honor Cada cual lo que le toca, Progne y Filomena , la…

L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant Joan…

És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà o de la Vall L’any 1314…

Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al consell directiu…

És una figura introduïda en els darrers anys per molts organismes d’àmbit local ajuntaments, consells comarcals

Se'n destaquen GGigante, la figura cabdal de l’escola, SFergola, GSmargiassi, RVianelli, AVianelli, VFranceschi i AGigante