Resultats de la cerca

Constitueix una àrea de transició entre els Alps i la plana Pannònica, més orientada cap a aquesta que cap a aquells Té un clima continental moderat Els rius orientats cap a la plana Pannònica són tributaris del Rába hi ha també el llac de Neusiedl Els sòls són molt bons loess , terres negres, i la vegetació natural ha estat substituïda pels conreus El poblament és predominantment rural i concentrat La majoria de la població és de parla alemanya heanzen o heinzen i de religió catòlica, però hi ha minories ètniques wasserkroaten o “croats d’aigua”, hongaresos i religioses protestants, que…

Pràcticament tot el terme és conreat, mitjançant terrasses als costers dels tossals El regadiu ocupa només el marge dels rius i és regat a través de la séquia d’Alfarrasí 44 ha dedicades a cereals i a hortalisses La resta és ocupada pel secà, en el qual destaca el conreu típic de la vall el raïm de taula, que ocupa, amb el raïm de vi, el 33% de la superfície del terme per llur importància, segueixen les oliveres amb 150 ha, els cereals de secà i els arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és conreada directament pels propietaris Els darrers anys, l’activitat industrial…

Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla  de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del mestre d’obres…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat al S pel…

Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters La majoria dels veïns es dediquen a l’…

Participà en les lluites pel domini anglès a Irlanda i al continent fou ferit a Namur el 1702 passà al Canadà Participà en la batalla d’Almansa 1707 Passà a Menorca amb el grau de coronel a les ordres del duc d’Argyle, el qual substituí com a governador el 1712 Inicià l’ampliació del castell de Sant Felip Fou novament governador interí en 1716-18 i en 1720-25 En 1725-27 residí a Gibraltar i posà la fortalesa en estat de defensa Tornà a Menorca, on substituí el governador lord Charpentier Fou nomenat governador efectiu el 1730 La seva activitat, malgrat les intermitències de la seva gestió,…

És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del…

Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…

S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola censada és només…

Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…