Resultats de la cerca

La Guàrdia Revolucionària Islàmica anuncia que s’han sufocat les rebellions que esclataren a finals del desembre de 2017 Amb desenes de milers de participants, les protestes són les més greus des del 2009, i s’iniciaren contra l’augment de preus i la corrupció, però aviat adoptaren un caràcter antigovernamental El nombre de morts s’estima en una vintena i hi ha centenars de detinguts

Està dedicat al maquis antifranquista i, de manera especial, al darrer guerriller català, Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada , que fou mort per la Guàrdia Civil l’any 1963 al terme de Castellnou i enterrat al cementiri que hi ha al costat del museu L’any 2011 es remodelà totalment l’exposició permanent, que aborda la lluita del maquis antifranquista i el seu context històric i social

Com a poeta destaca el volum Navarce ‘De guàrdia’, 1940, de caràcter patriòtic En Za svoju ajčynu ‘Per la pròpia pàtria’, 1946 canta l’heroisme dels partisans durant la Segona Guerra Mundial En prosa tractà també aquest mateix tema en el recull de narracions Peršyja uskhody ‘Els primers sembrats’, 1951 Destaquen també les novelles Sustrenemsja na barykadakh ‘Ens trobarem a les barricades, 1954 i Seradzibor 1963

Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona

A onze anys era cadet d’infanteria prengué part a la primera guerra Carlina i a la guerra d’Àfrica 1859-60 En triomfar la Revolució de Setembre, fou capità general de les Balears 1868-71 i posteriorment de València 1871 Més tard fou director de la guàrdia civil i del cos de carrabiners, diputat i senador Publicà obres d’administració militar i reculls d’ordenances

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

La capella de Sant Salvador de la Roca de Baborers, de la qual tan sols queden petites restes, deu el seu nom a la fortalesa de la Roca de Baborers, que depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll que assegurava la defensa de la vall de les Llosses No passà de capella castellera i la seva història va estretament vinculada a la del castell

És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç

Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…