Resultats de la cerca

Inicialment treballà amb la firma Albatros, i durant la Primera Guerra Mundial, amb la Hansa-Brandenburg Després de la guerra hagué d’emigrar d’Alemanya per la prohibició de fabricar armament en aquest país El 1922, amb l’inici del rearmament, tornà a Alemanya i fundà la pròpia empresa aeronàutica a Oranienburg, on construí els primers prototips d’avió coet He-176 i de reactor He-178

Advocat republicà i patriota, amb Tommaseo dirigí a Venècia el moviment nacional que féu capitular els austríacs i proclamà la República, de la qual fou president 1848 Després de la derrota de l’exèrcit sard a Novara 1849, rebutjà l’armistici i, investit de poders dictatorials, dirigí la resistència de Venècia, assetjada pels austríacs Hagué de capitular, i fugí a París, on continuà les seves activitats polítiques

A la guerra de Successió lluità a favor de Felip V, que el nomenà governador militar d’Alacant En caure la ciutat en mans del primer Carles III, es refugià al castell de Santa Bàrbara, que hagué de retre al cap d’un mes El 1707 recuperà Alcoi per a Felip V, però, a causa d’haver actuat pel seu compte, fou destituït i destinat a Sicília

Un dels fundadors del FLN 1954, fou vicepresident del govern provisional algerià 1958 i ministre d’afers estrangers 1960-61 i de l’interior 1961-62 En produir-se la independència 1962 féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne Condemnat a mort en rebellia pel règim d’Algèria 1969, fou assassinat

Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França

Ajudant de camp de Groener durant la Primera Guerra Mundial i general del ministeri de la guerra 1929, accedí a la cancelleria en substitució de von Papen 1932 Preparà un programa de “salvació nacional” i intentà un cop d’estat amb l’ajut dels sindicats socialistes Li fallà la Reichswehr i hagué de dimitir 1933 Fou assassinat pels nazis, juntament amb la seva muller

Essent governador del Khorāsan 1096 durant les lluites familiars per tal d’obtenir la successió de Muḥammad, hagué de cedir el territori de l’actual Iraq al seu nebot Mahmūd Sotmeté a vassallatge la Coràsmia i els gaznèvides de l’Afganistan, bé que no pogué impedir l’ocupació de la Transoxiana pels Kara-kitai i la rebellió oghuz, durant la qual fou fet presoner 1153-57

Governador de Livònia, s’oposà a Suècia, que el condemnà a mort 1694, i hagué d’exiliar-se Procurà d’obtenir el suport de Polònia, Rússia i Dinamarca, per alliberar Livònia 1699 Al servei del tsar 1701, intentà de conquerir Posnània, sense èxit Les negociacions entre Polònia i Rússia el menaren a cercar un acostament d’aquesta amb Suècia Lliurat als suecs pels polonesos, morí torturat

Fill de Plistònax, de la nissaga reial dels Agíades Essent infant, regnà sota tutela, durant l’exili del seu pare Després, oposant-se a Lisandre, permeté el retorn dels demòcrates a Atenes 403 aC Acusat de traïció, fou absolt però, no havent aconseguit de reunir a temps les seves tropes amb les de Lisandre —que fou vençut a Haliart—, hagué d’exiliar-se a Tègea, on morí

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina