Resultats de la cerca
Es mostren 2786 resultats
història
Història
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps.
Bé que hom pot fer la història de tots els àmbits particulars de la realitat humana i social, tradicionalment l’abast d’aquesta aplicació històrica ha assolit una importància especial en alguns camps determinats Així, hom pot reconèixer una especial consistència de disciplines peculiars a la història de la filosofia, a la història de dret, a la història de les religions, etc, i, més recentment, a la història de la ciència, així com a la història de l’art i a la història eclesiàstica, entre altres Hom en diu també historiografia , segons l’enfocament que prengui aquest estudi
Flannery O’Connor
Literatura
Escriptora nord-americana.
Després de graduar-se al State College femení de Georgia, estudià a la Universitat de Iowa Les seves primeres publicacions foren narracions, com ara Accent 1946, gènere que continuà conreant amb A Good Man is Hard to Find ‘Un home bo és difícil de trobar’, 1955 i Everything that Rises Must Converge ‘Tot el que puja ha de convergir’, 1965 La seva obra novellesca, situada en el sud rural, tracta sovint de l’alienació humana Són importants Wise Blood ‘Sang sàvia’, 1952, portada al cinema per JHuston el 1979 i The Violent Bear it Away ‘Els violents suren’, 1960
Emil Zátopek
Atletisme
Atleta txec.
Anomenat “la locomotora humana” pels seus rècords a llarga distància, practicà una nova tècnica d’aquesta modalitat, consistent a començar la prova a un pas normal i anar augmentant rítmicament, cada cop més de pressa Medalla d’or en 10 000 m i d’argent en 5 000 a Londres 1948, aconseguí també tres medalles d’or a Hèlsinki 1952, en 5 000 m, 10 000 m i la marató Superà la barrera dels 20 km en una hora 20,052 km, i el 1954 establí els seus darrers rècords 5 000 m i 10 000 m
Lluís Recasens i Siches
Sociologia
Dret
Jurista i sociòleg.
Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986
Virginia Johnson
Sociologia
Sexòloga nord-americana.
De nom de soltera Virginia Eshelman, adoptà el cognom del seu primer marit Cursà estudis de música i de sociologia, que no acabà L’any 1957, mentre treballava com a ajudant de recerca al departament d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat George Washington de Sant Louis, conegué William Masters, amb el qual es casà i dugué a terme estudis sobre la sexualitat humana, recollits a Human Sexual Response 1966 i Human Sexual Inadequacy 1970, de gran repercussió El 1964 el matrimoni creà a Saint Louis la Reproductive Biology Research Foundation, que el 1978 canvià la denominació…
Francesca Saperas
Història
Anarquista.
Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes
Frank Thiess
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…
David Friedrich Strauss

David Friederich Strauss
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof alemany.
Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de…
Jordi Albareda i Bach
Música
Pianista i professor de cant.
Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…
Jean Moréas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Iannis Papadiamandòpulos, poeta grec d’expressió francesa.
Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina