Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Jerome David Salinger
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat…
Josep Tous i Ferrer
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’Aeromarítima…
Pellegrino Tibaldi
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, arquitecte i escultor italià.
Format a Bolonya, anà aviat a Roma, on imità Miquel Àngel, collaborà amb Dda Volterra a l’església de la Trinità dei Monti 1549-53 i pintà els frescs de la capella de Sant Dionís a l’església de San Luigi dei Francesi De retorn a Bolonya, construí i decorà amb temes mitològics el Palazzo Poggio 1554-55 A partir del 1567 treballà a Milà, on dirigí les obres de la catedral i dugué a terme una gran activitat com a arquitecte i enginyer esglésies de San Fedele i San Sebastiano Conegut amb el sobrenom d’"El Miquel Àngel reformat”, treballà, del 1586 al 1594, en la decoració de la…
klangfarbenmelodie
Música
Successió de notes instrumentades amb timbres diferents (la seva traducció seria ’melodia de timbres’), sia en forma de melodia o de nota repetida.
Fragment de l’orquestració d’A Webern del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach © Fototecacat/ Jesús Alises El terme fou establert per A Schönberg al seu Harmonielehre 1911 i se’n troben exemples a les seves Cinc peces per a Orquestra , opus 16, especialment a la tercera, titulada Farben ’Colors’, així com a les Cinc peces , opus 10, d’A Webern, i a la transcripció orquestral que aquest mateix autor feu del Ricercare a sis de L’ofrena musical de JS Bach Aquest recurs timbricocompositiu ben aviat situà el timbre al mateix nivell que altres paràmetres compositius que fins aleshores…
Marcel Chenu
Cristianisme
Teòleg francès, dominicà (en religió, Marie-Dominique Chenu).
Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà Mestre en teologia 1931, s’especialitzà en història de la teologia medieval Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste” Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir une école de théologie 1937 fou posat a l’índex El 1954 fou allunyat de París, juntament…
Nikolaj Gavrilovič Černiševskij
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista rus.
Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…
Rudolf Hilferding
Economia
Política
Economista i polític alemany, adscrit a l’austromarxisme
.
Membre del partit socialista independent 1914-22, fou ministre de finances i diputat del Reichstag Perseguit pels nazis, s’exilià i el 1938 s’establí a França, on el 1941 fou detingut per la Gestapo morí a causa de les tortures En la seva obra cabdal, Das Finanzkapital ‘El capital financer’, 1910 —que influí en la visió de Lenin sobre l’imperialisme—, explicà, sobre la base d’un estudi empíric efectuat als EUA i a Alemanya, com els bancs s’apropien el capital necessari per al funcionament de la indústria capital financer, procés que les successives crisis del capitalisme ajuden a…
Miguel José de Azanza
Història
Polític afrancesat.
Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador…
Göteborg
La ciutat de Göteborg, el port pesquer de la qual la converteix en un dels centres econòmics més importants de tot Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del län de Västra Götaland, Suècia.
És situada a la costa occidental de Götaland, a l’estuari del Göta, prop de la desembocadura al Kattegat La installació de mercaders holandesos influí en l’obertura d’un seguit de canals a través del nucli antic de la ciutat Gamlestaden, molts dels quals han estat emplenats i convertits en avingudes, que formen el centre comercial L’expansió urbana és deguda, sobretot, al port, el qual esdevé port nacional quan, a l’hivern, el d’Estocolm resta blocat pel glaç És un nucli industrial —especialment d’automòbils i electrònica, petroquímica, construcció naval i refineria de petroli— i…
Manuel Pla i Agustí
Música
Oboista, clavecinista i compositor.
Anà a residir a Madrid amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, amb els quals actuà sovint, com el 1752, davant els reis Ferran VI i Bàrbara A Madrid conegué Domenico Scarlatti, que l’influí Escriví música escènica per a obres religioses, com La fe de Abraham 1757, Los trabajos de Adán 1758, etc i per a l’obra de Ramón de la Cruz Quien complace a la deidad acierta a sacrificar 1757, per a l’acte sacramental titulat La lepra de Constantino 1757 També escriví tonadillas , com El soldado 1761 Actuà a Portugal i a França i l’any 1761 anà a la cort de Württemberg amb el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina