Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
el Corbatxo
Darrera obra de creació de Giovanni Boccaccio, escrita en prosa en 1354-55, poc temps després del Decameró
.
Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de…
Frida Kahlo
Pintura
Pintora mexicana.
Es casà amb el pintor Diego Rivera i la seva vida fou una successió d’esdeveniments dolorosos problemes de paràlisi des de la infantesa, greu accident el 1926, que marcaren totalment la seva producció pictòrica, plena de constants referències autobiogràfiques, explicitades sovint amb textos al costat de les imatges El 1928 començà a freqüentar els ambients artístics mexicans, i amb el seu marit realitzà diverses estades a Nova York Malgrat pintar tota la vida, no es professionalitzà fins cap a la meitat dels anys trenta, i exposà per primera vegada el 1953 La seva obra assolí un gran èxit al…
Miguel José de Azanza
Història
Polític afrancesat.
Duc de Santa Fe Fou nomenat ministre de guerra per Carles IV 1793 i virrei de Nova Espanya 1798-1800 Retornat a la península Ibèrica, fou ministre d’hisenda de Ferran VII 1808 i membre de la junta provisional que Ferran VII deixà en marxar cap a Baiona 1808 fou reclamat per Napoleó a Baiona i designat president de l’assemblea de notables que promulgà l’estatut de Baiona Sota Josep I detingué les carteres d’Índies i de Cultes, i esdevingué el seu home de confiança, fins al punt de presidir el consell en la seva absència abril-juliol 1811 Influí, en qualitat d’ambaixador…
Nikolaj Gavrilovič Černiševskij
Literatura
Comunicació
Escriptor i publicista rus.
Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que influí…
Jerome David Salinger
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià a la Universitat de Columbia i serví a l’exèrcit 1942-44, circumstància que influí força en la seva obra Després de publicar contes en diverses revistes, assolí l’èxit amb una novella curta, The Catcher in the Rye 1951 Un dels més traduïts del món, aquest llibre ha marcat una fita en la literatura contemporània, tant per l’estil directe i espontani com pel plantejament la lluita d’un adolescent contra la hipocresia del món dels adults Malgrat el renom que assolí l’obra, Salinger eludí sempre qualsevol mena de publicitat i mantingué amb un zel inusitat la seva privacitat…
Ignasi Armengou i Torra
Periodisme
Periodista i editor.
Estudià lleis Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista Cenacle 1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari Jovent Collaborà a Ciutat 1926-28 i dirigí el diari El Pla de Bages També collaborà al setmanari barceloní Mirador , a Justícia Social amb el pseudònim Màrius Vidal , i a La Publicidad , on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí en algunes…
,
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general —almenys com…
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de…
música xinesa
Música
Art musical conreat a la Xina.
Hom pot dividir la història musical xinesa en tres períodes importants Del primer període fins a la fi de la dinastia zhou es conserven instruments campanes, ocarines, cítares, i ja al s VI aC hi ha mostres i citacions, en obres literàries, de danses, cançons de cort i de guerra, etc Cap a la fi del primer període ja havia estat establert un sistema musical característic i havien estat dividits els instruments en vuit categories, segons el material de què eren construïts Consta l’existència d’instruments de percussió, flautes, etc El segon període fins a la fi de la dinastia tang, que…
Göteborg
La ciutat de Göteborg, el port pesquer de la qual la converteix en un dels centres econòmics més importants de tot Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del län de Västra Götaland, Suècia.
És situada a la costa occidental de Götaland, a l’estuari del Göta, prop de la desembocadura al Kattegat La installació de mercaders holandesos influí en l’obertura d’un seguit de canals a través del nucli antic de la ciutat Gamlestaden, molts dels quals han estat emplenats i convertits en avingudes, que formen el centre comercial L’expansió urbana és deguda, sobretot, al port, el qual esdevé port nacional quan, a l’hivern, el d’Estocolm resta blocat pel glaç És un nucli industrial —especialment d’automòbils i electrònica, petroquímica, construcció naval i refineria de petroli— i de turisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina