Resultats de la cerca
Es mostren 6254 resultats
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1241-76) (Ramon Folc V de Cardona), fill de Ramon Folc (IV) de Cardona.
Conegut simplement amb el nom de Ramon , fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebellió constant contra el sobirà Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal Morí en el transcurs del conflicte…
indicció
Cronologia
Període cronològic de quinze anys, esdevingut, des del s IV, una de les notes cronològiques més importants en els documents.
A partir del 313, els anys són numerats d’acord amb aquesta periodització La indicció grega o constantinopolitana començava el dia primer de setembre, la de Beda el 24 del mateix mes i la romana o pontifícia —emprada durant el s IV i mantinguda com a indicció eclesiàstica— el 25 de desembre o l’1 de gener Atès que aquesta última considera com a any d’origen el 3 aC, en el còmput cal afegir sempre la xifra de tres a l’any que hom esmenta
Sòtades
Literatura
Poeta grec.
Representant de la poesia llicenciosa i mordaç, atacà amb poemes satírics Lisímac de Tràcia i Ptolemeu II Filadelf, que el féu empresonar i morir negat Hom ha conservat de les seves obres alguns fragments escrits en dialecte jònic i en versos sotadeus tetràmetres jònics a maiore La seva figura gaudí d’una gran popularitat entre els escriptors romans
síndrome de Morquio
Patologia humana
Mucopolisacaridosi tipus IV.
Fou descrita pel metge uruguaià Luis Morquio 1867-1935
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
comtat de Lemos
Història
Títol que el 1453 Enric IV de Castella creà a favor de Pedro Álvarez Osorio (mort el 1483), senyor de Villagarcía.
Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco Fernández de Castro 1613-62 fou virrei d’Aragó i Sicília…
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
conferència de Madrid
Història
Converses de pau celebrades al palau d’El Retiro de Madrid entre el representant de Lluís XIV de França, Hugues de Lionne, i el ministre de Felip IV de Castella, Luis de Haro (juliol-setembre del 1656).
Felip IV es negà a cedir cap territori català a França, i el rei francès, que se sabia superior, gràcies a la seva aliança amb l’Anglaterra de Cromwell, donà per acabades les negociacions sense haver arribat a cap acord La represa de la guerra obligà Felip IV a acceptar la mutilació de Catalunya al tractat dels Pirineus
pacte de París
Història
Acord gestionat a París (febrer-juny del 1659) entre el representant de Felip IV de Castella, Antonio Pimentel, i Hugues de Lionne, secretari del cardenal Mazzarino.
Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina