Resultats de la cerca

El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”

Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona Amb motiu de la vaga general del juliol de 1855, juntament amb Joaquim Molar i Pere Francesch representà la comissió de la classe obrera que dirigia la vaga a la comissió mixta integrada amb representants de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la milícia nacional que es traslladà a Madrid a entrevistar-se amb el cap del govern, general Espartero En aquesta ocasió conegué Ildefons Cerdà, que representava l’esmentada milícia, i li prometé la collaboració de les societats obreres en el seu projecte de formar una…

El 1411 fou professor a Santa Caterina de Barcelona, on anys després ocupà la regència dels estudis El 1437 retornà a Girona com a prior, on es distingí per la seva obra de predicador

De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri

Probablement originari del Principat La versió castellana de la seva obra, Lunario o repertorio de los tiempos fou publicada a València el 1553 i reeditada a Saragossa, Alcalà, Sevilla i Toledo durant el s XVI La versió catalana, Llunari o repertori dels temps , aparegué a Barcelona el 1557 i hi fou reeditada i augmentada diverses vegades fins a mitjan segle XVII El catedràtic de la Universitat de Barcelona Antic Roca la incorporà al seu propi Llunari Barcelona 1568

Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc Antoni…

Dirigí les obres de la catedral de Girona, del 1471 al 1479, en la qual tasca el succeí el seu gendre, el mestre Julià El capítol li encarregà també la construcció del rellotge de l’esmentada catedral, que fou imitat del de Barcelona

Autor d’una missa a dotze veus i de dues cançons religioses Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc

És autor de l'opuscle, inèdit,  Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva ciutat de Mallorca 1542, una crònica de l’arribada de l’emperador a Palma i de les festes que es feren en honor seu Hi intercala composicions en versos llatins de poetes mallorquins