Resultats de la cerca

Fou preceptor dels germans Humboldt Substituí Johann Bernhard Basedow en la direcció del Philanthropinum de Dessau estudià una reforma de la institució pública al ducat de Brunsvic, on fundà una important llibreria Publicà diverses obres per a joves, entre les quals Robinson, der jüngere ‘El jove Robinson’ 1779-80, llibre d’aventures, i un diccionari de la llengua alemanya 1807-11

De jove fou picapedrer Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals Bisons, Foques , 1936 Museu d’Art Modern de Barcelona Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure S'exilià el 1937 després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona

De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven

De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832

Autodidacte, de molt jove s’interessà per la metallúrgia El 1883 patentà un procediment per a la producció d’acer al manganès Inventà també alguns procediments per a l’obtenció d’aliatges ferrosos i d’acer de baixa histèresi i els millorà La seva obra Metallurgy and Its Influence on Modern Progress 1925 ha esdevingut fonamental en l’estudi de la metallúrgia

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge

De molt jove es dedicà a l’estudi de la termodinàmica dels processos irreversibles Catedràtic a la universitat nord-americana de Yale des del 1945, aprofundí i millorà les teories de Debye i Lorentz sobre els electròlits i els dielèctrics Hom li deu la formulació del quart principi de la termodinàmica El 1968 li fou atorgat el premi Nobel de química

De jove viatjà molt i collaborà a diverses revistes Emigrat a París, dirigí una revista d’oposició sense línia política determinada L’essencial, però, de la seva extensa obra és constituït per novelles sobre la intelligencija russa del final del s XIX i sobre problemes com el de la prostitució Marja Susjevna 1904, Vos’mides’atniki ‘Els dels anys vuitantes’ 1907-08, etc

A més de fer traduccions de Baudelaire, escriví diverses proses poètiques en les línies del decadentisme català i europeu, que, tanmateix, no aplegà mai en volum algunes es publicaren a El Poble Català , des d’on aquest corrent literari rebé els últims impulsos a Catalunya abans de desaparèixer i imposar-se el noucentisme També publicà a “Art Jove” i “Joventut”

Louis Boulongne , el Vell París 1609 — 1674, fou un dels fundadors de l’Académie, Bon Boulongne París 1649 — 1717, fill de Louis Boulongne, decorà les capelles de Sant Jeroni i Sant Ambrosi als Invàlids de París Louis de Boulongne el Jove París 1654 — 1733, germà de Bon Boulongne, fou director de l’Académie i primer pintor del rei Treballà al palau de Versalles