Resultats de la cerca
Es mostren 6192 resultats
cutlèria
Botànica
Gènere d’algues brunes marines, de l’ordre de les cutlerials, en forma de làmines laciniades, dicòtomes.
Llur esporòfit, petit i reptant, fou considerat una altra alga Aglaozonia
rabdòmer
Anatomia animal
Formació diferenciada, semblant a un bastonet, present a l’extrem de les diverses cèl·lules que formen la retínula fotoreceptora (cèl·lules retinulars) de l’ommatidi, en els ulls composts dels artròpodes.
Els rabdòmers contenen els pigments fotosensibles i llur conjunt és anomenat rabdoma
brigeci | brigècia
Història
Individu d’un poble preromà establert a la comarca de l’actual Benavente (Castella).
Sembla que eren d’estirp cèltica Llur ciutat principal era Brigaetium Benavente
morfo
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids, de mida mitjana o gran i de coloració generalment blava i brillant, que habiten a les selves sud-americanes, on volen de dia a gran altura per sobre de les capçades dels arbres.
Per llur bellesa, són molt apreciats pels colleccionistes, que els anomenen emperadors
reparadora
Cristianisme
Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor, fundades a Lió, i l’Institut de Maria Reparadora, fundat per Emilie d’Oultremont el 1854.
Eminentment contemplatives, llur finalitat és l’adoració del Santíssim i la penitència
grup prostètic
Alguns grups prostètics
Bioquímica
Macromolècula nitrogenada de natura no-proteica que va unida a una proteïna (proteïna conjugada).
Certs enzims requereixen grups prostètics coenzims per portar a terme llur acció
riscle
Música
Nom donat a la peça prima de fusta que uneix la tapa i el fons de la caixa harmònica de diversos instruments de tecla o corda.
Hom empra en llur fabricació fustes com l’erable o el tiller
alauita
Història
Nom donat pels francesos als nusairites, habitants de Síria, quan el país fou ocupat per França (1924).
Durant el període del mandat francès, llur territori es constituí en autònom
fort del Conestable
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i dels Caputxins, la ciutat de Girona.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada
Tallaferro
Història
Nom amb què eren coneguts dos bandolers, germans, vinculats a la facció dels nyerros, que actuaven per les rodalies de Vilafranca del Penedès els anys 1614-16.
Morts en una batuda 1616, llur banda actuà encara uns quants anys