Resultats de la cerca

La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat…

Fill del poeta Attilio Bertolucci , cercà la collaboració de Pier Paolo Pasolini , del qual fou ajudant i deixeble, per al seu primer film La commare secca 1962, al qual seguiren Prima della rivoluzione 1966, considerat sovint com un manifest cinematogràfic de les revoltes del 1968  Partner 1968, basat en la novella de Dostojevskij El doble , i un dels episodis d’ Amore e rabbia 1969, amb el qual tancà una primera etapa marcada per l’experimentalisme i la influència de Pasolini Posteriorment, sense abandonar el seu compromís amb l’ideari esquerrà i la inclinació a tractar de temes i…

A tretze anys anà a viure amb la seva família a Pennsilvània EUA Començà a estudiar dret a la Universitat de San Diego Califòrnia, estudis que interrompé per dedicar-se a la interpretació, primer a Los Angeles i després a Nova York Cap a la meitat dels anys vuitanta aconseguí petits papers en sèries de televisió El 1988 debutà en el cinema i el 1989 actuà com a actor secundari en el film de James Bond Licence to Kill , de J Glen, sota la direcció del qual actuà també en Christopher Columbus The Discovery 1992 Més tard intervingué en Money for Nothing 1993, de R Menéndez Fearless 1993, de P…

Feu estudis de periodisme a Madrid i d’història de l’art a Granada, ciutat on viu des del 1974, dedicat exclusivament a la literatura i a donar forma a una de les trajectòries narratives més originals i consistents de la novellística espanyola actual Es donà a conèixer amb Beatus Ille 1986, novella a la qual seguiren El invierno en Lisboa 1987, Premio Nacional de narrativa 1988, considerada una de les seves obres més importants, i Beltenebros 1989, totes dues portades al cinema i vinculades, com la primera, amb esquemes del gènere negre, cicle narratiu que culminà a El jinete polaco 1991,…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly…

De molt jove, aprengué l’ofici de tipògraf a la impremta que el seu pare tenia al carrer dels Tres Llits de Barcelona L’any 1957 inicià classes de dibuix i pintura amb el pintor Jesús Gallego i Marquina i més tard estudià al Conservatori de les Arts del Llibre, al mateix temps que es matriculava a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on conegué els amics que esdevindran els seus companys d’ofici al llarg de la seva vida L’any 1961, amb el pintor i gravador mexicà Juan José Torralba, creà l’editorial Chapultepec, on editaren carpetes de gravats i llibres illustrats La…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  1992, de…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979, de FF…

Vida Després d’estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, formà part de la companyia d’Alejandro Ulloa i s’especialitzà en comèdies com ara Cena de matrimonios i Pisito de soltero Debutà en el cinema com a secundària en La revoltosa 1963, José Díaz Morales i després, i gràcies al seu coneixement d’idiomes, feu un bon nombre de coproduccions, films d’acció i d’aventures a Barcelona com ara Héroes del Oeste / Gli eroi del West 1963, Steno Agente End Misión final / Sicario 77, vivo o morto 1966, Mino Guerrini, i Los cinco de la venganza / I cinque della vendetta 1967, Aldo…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…