Resultats de la cerca

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió d’Espanya per equips, i diverses vegades campió i subcampió de Catalunya També guanyà regates internacionals durant la dècada de 1960, i fou campió d’Espanya “del Mediterrani” de creuers Navegà fonamentalment en 6 m, FI, dragon i snipe Formà part de la junta directiva del RCMB

Es formà al Reial Club Nàutic de Tarragona i remà també pel Reial Club Marítim de Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya en quatre scull 1990 i en doble scull 1992 Com a absolut fou subcampió d’Espanya 2003 i tercer 2004, 2005, 2006 en dos amb timoner i en quatre amb timoner 2005

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment en una embarcació classe vaurien, de la qual fou el primer constructor a Espanya Guanyà diversos Campionats de Catalunya 1963, 1964, 1966, 1967, 1968 i d’Espanya 1964, 1965 i algunes regates internacionals En l’àmbit directiu, fou el primer president de la Federació Catalana de Vela 1965-69

Port marítim i centre comercial d’una regió agrícola Fundada el 1670 pels francesos, fou capital de la colònia fins el 1770 Hi hagué algunes revoltes de negres 1791-1803 Henri Christopher li donà el nom de Cap-Henri i la convertí en capital del seu regne 1811-20 La major part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol el 1842

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, els anys cinquanta aconseguí diversos campionats i subcampionats d’Espanya i de Catalunya, així com diverses regates internacionals Concretament, fou campió d’Espanya de iol de dos 1949, i de iol de quatre, tant d’Espanya com de Catalunya 1950 També fou, en dues ocasions, tercer d’Espanya d’outrigger de vuit amb timoner 1956, 1957

Fill de Cristià III i Dorotea de Saxònia-Lauenburg, fou proclamat successor al tron de Suècia el 1536 Inicià 1563 la guerra Nòrdica dels Set Anys, que fou molt impopular, i hagué d’acabar-la per la pau de Stettin 1570, amb renúncia a la seva ambició de reunir els tres regnes del nord Fomentà una política de predomini marítim

Fou l’òrgan del Reial Club de Regates de Barcelona, que, fruit d’algunes fusions, esdevingué el Reial Club Marítim de Barcelona De periodicitat mensual, publicà números extraordinaris per a anunciar regates a benefici dels orfes de naufragis i asilats Hi collaboraren Àngel Guimerà, Narcís Oller i Francesc Carreras Candi, i entre els artistes plàstics, Antoni Utrillo, Meifrèn, Josep Masriera i Dionís Baixeras

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya 1923, 1924 en outrigger de vuit amb timoner Disputà la mateixa prova en els Jocs Olímpics de París 1924 Posteriorment, fundà el Club Natació de Caldes, que presidí durant els primers anys 1956-73 i, com a alcalde de la població, promogué la construcció d’una piscina municipal

Formà part de l’equip del CN Barcelona, que es proclamà primer campió estatal el 1912 Des del 1911 fou membre de la junta directiva del club, on ocupà diversos càrrecs Home de confiança del president Bernat Picornell, fou president de la Federació Espanyola de Natació Amateur 1925-31 També fou directiu de les comissions de motonàutica del Reial Club Marítim de Barcelona

Fou un dels introductors de la classe star i de la hispània Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, és autor de Vela , el primer tractat de vela escrit i publicat a Espanya l’any 1916, en castellà La seva filla Maria fou pionera de la vela femenina catalana i probablement fou la primera dona patrona d’un iot de competició