Resultats de la cerca
Es mostren 1288 resultats
mimetisme
mimetisme Colobra escurçonera (Natrix maura) (dalt), que copia la coloració aposemàtica d’un ercurçó (Vipera aspis) (baix)
© Fototeca.cat
Ecologia
Propietat que tenen algunes espècies de copiar la coloració aposemàtic o l’aspecte extern d’altres espècies no comestibles o perilloses per a llurs depredadors habituals.
El mimetisme batesià consisteix en el fet que l’espècie mimetitzadora, que habita en el mateix biòtop i en menys abundància que l’espècie mimetitzada, es confon amb aquesta, la qual posseeix mecanismes de defensa fibló, secrecions nauseabundes, etc El mimetisme müllerià consisteix en el fet que diverses espècies no comestibles o perilloses per a llurs possibles depredadors adopten coloracions aposemàtiques idèntiques per tal de reduir les pèrdues degudes a l’aprenentatge dels depredadors Aquest mimetisme és molt més freqüent que l’anterior El mimetisme mertensià consisteix en l’adopció d’una…
anacardiàcies
Llentiscle (anacardiàcies)
CC Joanbanjo
Botànica
Família de terebintals integrada per uns 77 gèneres que comprenen unes 600 espècies d’arbres i arbusts de distribució tropical i subtropical, amb uns quants gèneres propis d’Euràsia.
La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc Algunes espècies…
Salvador Palau i Rabassó

Primer segell en català de l’any 1967, amb la llegenda “Castellers”, impulsat per Salvador Palau i Rabassó
©
Numismàtica i sigil·lografia
Advocat i expert en filatèlia.
Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967, amb la…
Perseu
Mitologia
Heroi grec, fill de Zeus i de Dànae.
Amb aquesta fou llançat a la mar per Acrisi, rei d’Argos i oncle seu Conduïts per les ones a l’illa de Sèrifos, foren salvats per Ditti, germà del rei Polidectes, que els concedí hospitalitat L’heroi cresqué a l’illa ciclàdica i, ja adult, Polidectes li encarregà de portar-li el cap de Medusa Ajudat per Atena i Hermes, reeixí a decapitar el monstre Gorgona i alliberar Andròmeda, filla del rei dels etíops Tornat a Argos per fer les paus amb el seu oncle Acrisi, en una competició atlètica el colpí amb el disc i el matà, d’acord amb l’antic oracle Visqué amb Andròmeda a Tirint…
Peleu
Mitologia
Heroi grec, epònim del mont Peli i de l’homònima ciutat de la Tessàlia.
Rei de Ftia, fou pare d’Aquilles Casat amb Antígona, filla d’Eurició de Ftia, en un accident de caça matà el seu sogre i hagué d’exiliar-se Acudí a Acast, que el purificà, però, calumniat per la muller d’aquest, Astidàmia, fou abandonat sense armes enmig d’una cacera i aconseguí salvar-se amb l’ajut dels Diòscurs Es venjà d’Acast i la seva muller i tornà a Ftia, on esposà Tetis Aquestes noces, celebrades al mont Peli, foren cantades per les Muses Salvà el seu fill Aquilles quan Tetis, per fer-lo immortal, es disposava a llençar-lo a la foguera i, per això, la dea l’abandonà…
Castells i edificacions militars del Pla de l’Estany anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals es tenen notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall Banyoles La vila de Banyoles Casa de la Pia Almoina Camós La Sala de Camós Cornellà del Terri Castell de Cornellà Castell de Ravós del Terri Esponellà Castell d’Esponellà Casa forta de Vilert Fontcoberta Castell d’Espasens Casa de la Farrés Casa forta de Fontcoberta Palol de Revardit Castell de Palol de Revardit Torre circular de l’antic recinte fortificat Porqueres Castell de Porqueres Castell de Mata Castell d’Espill Sant Miquel de Campmajor Castell de Roca…
Castell de la Mola de Baró (Soriguera)
Art romànic
Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per consolidar les…
Andreu Dòria i Dexeus

Andreu Dòria i Dexeus
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Pèrit mercantil i editor.
Mobilitzat el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial la Galera , que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’Estat alhora català, castellà, gallec i èuscar El 1967 la Galera assumí la convocatòria del premi de novella per a nois i noies Josep Maria Folch i Torres, que havia…
,
Sebastià Trullol i Plana
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana i Almanaque de El Áncora i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…
,
Bar

Vista del poble de Bar
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.
Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar , antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya Aquest castell fou adquirit el 1366 per Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí, durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix Durant la guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina