Resultats de la cerca

El Reial Institut d’Arquitectes Britànics RIBA, una de les organitzacions més prestigioses del món en el camp de l’arquitectura, concedeix la seva Medalla d’Or a la ciutat de Barcelona en reconeixement dels projectes de regeneració de la ciutat executats els darrers anys L’acta del premi esmenta la responsabilitat dels alcaldes Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, del coordinador d’urbanisme, Oriol Bohigas, i del director de projectes urbans de l’Ajuntament, Josep Anton Acebillo És la primera vegada que aquesta medalla, fins ara lliurada a arquitectes, es…

L’atleta texà Michael Johnson guanya la medalla d’or en la final dels 400 m llisos del Campionat del Món de Sevilla Amb un temps de 4318, Johnson estableix un nou rècord del món que supera els 4329 de Harry Butch Reynolds l’any 1988 Amb aquest triomf, Johnson ja ha obtingut vuit medalles d’or en campionats del món quatre en 400 m, dues en 200 m i dues en els relleus 4 x 400 m, una fita que fins ara només havia aconseguit Carl Lewis Diumenge Johnson aconsegueix la novena medalla d’or, en els 4 x 400 m

Deixeble de Manolo Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina El 1953 en l’Exposició de Belles Arts de Primavera, a Barcelona, li fou concedida la tercera medalla A més, rebé el segon 1954 i el primer 1955 premi de l’Acadèmia Sant Jordi, i la tercera medalla de l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1960 És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers 1955-66 i del monument als bombers de Barcelona 1967 Al març del 2009 fou declarat fill predilecte de Caldes de Montbui

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i…

Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003

Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València

Començà a jugar al CD Terrassa i després passà a l'Atlètic de Terrassa Posteriorment jugà amb l’equip belga del Royal Wellington THC 2012-16 i des de la temporada 2016-17 amb el també belga Braxgata HC Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat d’Europa 2010, 2011, 2013, 2015, del Món 2010, 2014 i en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 Del seu palmarès destaca una medalla de plata obtinguda en el Campionat d’Europa d’hoquei sala 2010, un diploma olímpic 2016 i una medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Arribà a Catalunya procedent de l’Helios de Saragossa, i després d’una breu estada al CN Montjuïc, fitxà pel CN Barcelona 1980 i acabà al CE Mediterrani 1992 Guanyà la Copa d’Europa 1981, la Lliga 1981, 1991, la Copa del Rei 1989, 1993 i la Supercopa europea 1981 Amb la selecció estatal, comptabilitzà setanta-nou actuacions internacionals absolutes i disputà els Jocs Mediterranis 1983 i els Campionats d’Europa 1991, on aconseguí la medalla d’argent Rebé la medalla de serveis distingits en bronze 1985 i argent 1992 de la Federació Espanyola de Natació