Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Ramon Merli i Feixes
Metge.
Exercí a l’hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l’epidèmia de febre groga del 1821 Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias 1815
Joan Ramon Zaragoza i Rubira
Medicina
Metge.
Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso
Conrad Xalabarder i Puig
Metge.
Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona 1930 i director de l’Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…
Josep Maria Vilardell i Permanyer
Metge.
Germà de Jacint Vilardell Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l’any 1914 Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra Deixeble d’E Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts osteoperiòstics Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Manuel Vilà i Olesa
Metge.
Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l’Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar 1913 Dirigí la revista El Estandarte Católico , de Tortosa Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l’obligà a retirar-se
Emerencià Roig i Bofill

Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Bel·larmí Rodríguez i Arias
Medicina
Metge.
Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya
Gaietà Ripoll i Pla

Gaietà Ripoll i Pla
Metge.
Deportat a França durant la guerra del Francès, posteriorment seguí fins el 1823 la carrera militar El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseaunianisme i tingué una gran popularitat Acusat de no portar a missa els infants, fou detingut per la junta de fe de València i, després d’estar tancat dos anys, fou penjat el 1826 La seva execució fou la darrera a l’Estat espanyol per qüestions religioses
Antoni Riera i Villaret
Metge.
Des del 1892 fou director de treballs anatòmics de la facultat de Barcelona Presentà 1896 la primera tesi doctoral a l’Estat espanyol sobre tema radiològic Del 1897 al 1899 dirigí la revista dosimètrica La Medicina Científica en España i fundà El Eco de las Clínicas Fou catedràtic d’anatomia de la facultat de Barcelona i traduí al castellà el tractat d’anatomia humana de L Testut El 1888 publicà Primer diccionario completo volapuk-español y español-volapuk
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina