Resultats de la cerca
Es mostren 1366 resultats
els Enlliscalls
Cap
Sector del cap de Salou (Tarragonès) format per penya-segats, entre el cap i la platja del Racó.
Club de Futbol Lleida
Futbol
Entitat esportiva fundada el 1923 a Lleida per la Penya Deportiva Salvat, entitat pròxima a la Lliga Regionalista.
La temporada 1923-24 guanyà el campionat comarcal i passà al Campionat de Catalunya de tercera categoria Més tard jugà en el de segona dit també Primera B De vegades era anomenat Futbol Club Lleyda i disputava els partits a Cappont, al camí vell d’Albatàrrec Quan el 1926 desaparegué el seu gran rival, el Futbol Club Joventut Republicana, passà a jugar al camp d’esports El 1930 passà a dependre del nou Centre d’Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935 En lloc seu foren creats l’AE Lleida i el Lleida SC Després de la guerra civil de 1936-39, hom formà, amb…
,
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
Xavier Llobet i Hewitson
Escultura
Escultor.
Format a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1944 Vinculat a l’antiga vila de Gràcia, el 1948, a la seva botiga d’herbolari, fundà la penya La Flora Graciense, integrada, entre altres, per Enric Borràs, Nogueras i Oller, Joaquim Ciervo, Ricard Suñé, Josep Mde Sucre, S Perarnau, etc Concorregué a diverses exposicions, i es centrà en retrats, especialment d’artistes i intellectuals Yagocésar , 1945 J Barrillon , 1946 Enric Borràs , 1951 Ricard Opisso , 1973 etc Té obres al Museu Fortuny de Reus, al Museu del Teatre de Barcelona, etc Formà un vast i heterogeni arxiu sobre la…
Sant Calze
El Sant Calze
© Fototeca.cat
Copa de cornalina translúcida i de forma semiesfèrica, amb anses i peu d’orfebreria, que es conserva en una capella (antiga sala capitular) de la catedral de València.
Peça de probable origen bizantí, ha estat tradicionalment considerada el mateix calze amb què Jesucrist instituí l’Eucaristia Pertanyia inicialment al monestir de Sant Joan de la Penya Aragó, els monjos del qual el cediren a Martí l’Humà el 1399, i el 1437 fou donat per Alfons el Magnànim a la seu de València, on des d’aleshores ha rebut culte de latria, amb ofici i festivitats propis En temps moderns, alguns autors han volgut identificar-lo també amb el Sant Graal de les llegendes èpiques medievals Sota la seva advocació fou creada la germandat del Sant Calze del Cos de la…
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates…
Capital de la Cultura Catalana

Inauguració dels actes a Amposta com a Capital de la Cultura Catalana l’any 2006
© Ajuntament d’Amposta
Iniciativa civicocultural destinada a potenciar la projecció de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un programa d’activitats dutes a terme a la ciutat que rep aquesta designació al llarg d’un any.
Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona…
Joaquim Buïgas i Garriga
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Escriptor i editor.
De jove residí a l’Argentina i collaborà en diverses publicacions periòdiques catalanes amb articles i reportatges Destaca la seva participació a La Illustració Catalana i La Veu de Catalunya De retorn a Barcelona, el 1917 fundà TBO , setmanari infantil en castellà de reconeguda popularitat Atesa la seva vocació periodística, la coneixença de diversos àmbits geogràfics i la fascinació pels viatges, les seves obres ofereixen agilitat d’estil i cura pel detall Destaca la publicació de narracions com De tots colors 1918, Cops de ploma 1918, El colom de Noè 1921, La font de Penya…
,
Castell de la Penella (Valldellou)
Art romànic
El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina