Resultats de la cerca

Amic d’Espronceda, el 1852 publicà una continuació d' El diablo mundo i nombrosos poemes imitant Zorrilla, Espronceda i lord Byron La seva obra més important és la narració La protección de un sastre 1840

D’origen aristocràtic, inicià la seva carrera literària a Lisboa, on la seva família l’havia enviat el 1853 Aconseguí un gran èxit amb el llibre de poemes Primaveras 1859 i assajà, també, el teatre

Filla de Fabrizio Colonna, casada amb Ferdinando Francesco d’Ávalos, marquès de Pescara Mort aquest, compongué molts poemes consolatoris, de clara influència petrarquista, recollits a Rime 1558 També té un recull de Lettere 1542-45

Cap al 890 dedicà als comtes de Barcelona Guifré I i Ginedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaven la tramesa d’un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d’or, regal d’algun personatge important

Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals

Tingué un paper conciliador en les pugnes entre els classicitzants i els romàntics O Klasyczności i romantyczności ‘Sobre el classicisme i el Romanticisme’, 1818 D’entre els seus poemes fou principalment celebrat l’idilli Wisław 18202

Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger Pere d’APenya i Marià Aguiló, entre altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n'hi traduí de lord Byron

Comerciant, presidí l’Orfeó Canigó de Perpinyà i fou el fundador de la revista La Tour Latine Publicà L’oliu encès 1952, recull de faules originals És autor també d’un llibre de poemes en francès

Compongué himnes religiosos d’expressió espontània i intensitat malenconiosa Els seus poemes, inclosos en la seva correspondència o bé memoritzats i posteriorment anotats per la seva serventa, tingueren una gran influència en la lírica gallesa posterior

D’origen probablement aragonès, fou secretari del marquès de Villasor i el 1636 publicà a Càller El forastero , intent de novella barroca, resolta amb recursos gongoristes, que inclou poemes com Torneo i la faula mitològica Céfalo