Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Joan Sanç
Literatura
Cristianisme
Escriptor espiritual.
Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581 Ensenyà arts als convents de Calataiud 1579-82 i d’Onda 1584-86, es doctorà en teologia 1586 a València i estudià hebreu El 1593 assistí al capítol general de Cremona —en el qual tingué lloc la separació dels descalços— Fou prior del convent de València 1597-1600, provincial d’Aragó 1603-06, i al seu esperit reformista es deu la florida intellectual i religiosa de la província al s XVII Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i collaborador del…
Samuel
Bíblia
Jutge, profeta i sacerdot d’Israel.
Darrer dels jutges, la imatge que en dóna la Bíblia recull diverses tradicions Consagrat a Jahvè des de la infantesa, cresqué sota la tutela del sacerdot Helí Representà Jahvè en la seva relació amb el poble, defensà els seus drets i n'executà els plans Promogué el jahvisme més estricte, tot rebutjant qualsevol sincretisme religiós Instituí a contracor la monarquia i ungí Saül i David, els dos primers reis D’ell prenen nom els llibres de Samuel , dos llibres històrics de l’Antic Testament coneguts en les versions grega i llatina de la Bíblia com a llibres I i II dels Reis Tret…
Alonso Carrillo de Acuña
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Bisbe de Sigüenza 1436-46, arquebisbe de Toledo 1446-82 i membre del consell reial d’Enric IV de Castella Secundà l’acció, a Castella, de Joan II de Catalunya-Aragó Procurà d’impedir la intervenció d’Enric IV, proclamat rei dels catalans aixecats contra Joan II, i representà Castella en les converses preliminars de la sentència arbitral de Baiona 1463 Promogué la deposició del sobirà a Àvila i la proclamació com a rei de l’infant Alfons 1465 a la mort d’aquest 1468 seguí el partit de la infanta Isabel intervingué decisivament en la conclusió del seu matrimoni amb el príncep…
Francesc de Paula Curet i Payrot
Teatre
Historiografia
Crític i historiador del teatre català.
Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre La municipalització…
, ,
Societat Aeròdrom Canudas
Esports aeris
Grup empresarial aeronàutic creat el 1928 i instal·lat a l’Aeròdrom Canudas.
Fou fundada, originàriament, amb el nom d’ Empreses Aeronàutiques 1924-28 i, després, durant un breu període, s’anomenà Kora Aeronàutica 1928 Fou constituïda per membres del refundat Aeroclub de Catalunya , que creien que a fi d’activar l’aviació catalana era indispensable una empresa comercial, a part d’un aeròdrom i d’un club esportiu Gestionava l’aeròdrom, els tallers de construcció i reparació d’avions i planadors, l’ Escola d’Aviació de Barcelona des de la seva fundació el 1929 i el centre d’entrenament, i duia a terme vols de turisme, fotografia i publicitat aèria El 1932 promogué…
Ramon Tort Felis
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1942 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i jugà a l’equip amateur de la Penya Saprissa El 1944 passà a les files de l’equip de futbol del Júnior FC, del qual fou entrenador anys més tard Com a segon entrenador, fou campió de Catalunya amateur 1955, 1957 i semifinalista al Campionat d’Espanya 1955 El 1956 entrà a la junta directiva del club i el 1964 en fou elegit president El 1965 promogué el trasllat del Júnior FC a Sant Cugat del Vallès Posteriorment, fou delegat i segon entrenador de l’equip femení d’hoquei sobre herba 1974-84, que fou campió de Catalunya 1979, 1981…
Aissó
Història
Noble got que el 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Bera, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.
Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster
Francesc Raüll i Julià
Història
Política
Comunicació
Dret
Literatura catalana
Advocat, polític, escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…
, ,
Winston Leonard Spencer Churchill

Estàtua de Winston L. S. Churchill a Londres
© Lluís Prats
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura guerra…
la Mina
Barri
Barri del municipi de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), situat a la dreta del riu, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona.
Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3 266 h i constava de casetes de planta baixa i d’algunes barraques El Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d’habitatges uns 400 habitatges destinats preferentment als barraquistes barcelonins El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l’edificació de 2 152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Can Tunis i de la Perona Els equipaments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina