Resultats de la cerca
Es mostren 1081 resultats
la Barona
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda.
És travessat per la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser
Almoraig
Districte rural de Xixona (Alacantí) situat al NE de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.
Almarx
Districte rural de Xixona (Alacantí) situat a llevant de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.
platja de l’Aigua Amarga
Platja
Platja, la més meridional del municipi d’Alacant, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga
.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga , fou construïda en aquest indret
Elca
Despoblat
Despoblat del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera.
Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609
Sales de Matella
Caseria
Caseria del municipi de Culla (Alt Maestrat), entre el vessant meridional de la serra d’Espareguera i la rambla Carbonera.
Tobarra
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, drenat per la rambla del Mullidar i el rierol de Tobarra.
L’economia del terme es basa en l’agricultura Les indústries són derivades
la Belluga
Masia
Masia del terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), situada a la dreta i prop del naixement de la rambla de la Belluga, de curs intermitent, tributària de la rambla Carbonera per l’esquerra i límit amb els municipis de Morella i de Catí.
el Quartico
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi de Bell-lloc del Pla (Plana Alta), a l’extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vi- lanova d’Alcolea), afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves.
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, als vessants nord-occidentals (1.082 m alt.) de la mola del Caroig.
És drenat a l’W pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent, la rambla d’Argongeña La major part del territori no és conreada, i és ocupada per pinedes i matollar L’agricultura es limita a 700 ha de secà els principals conreus són cereals, vinya, oliveres i garrofers i 250 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts, poc intensiva a causa de la pobresa d’aigua i del clima blat, arbres fruiters i blat de moro La ramaderia ovina complementa l’economia La població tingué al llarg del segle XIX una estabilitat que s’ha convertit en descens des del començament del segle XX,…