Resultats de la cerca

Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde Residí molt de temps al collegi de Sant Bonaventura de Barcelona És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 1764 i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde en deixà una còpia a Barcelona

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Llombai 1582 Professor de filosofia i teologia en diversos convents de l’orde Residí a Roma 1600-08, regressà a València el 1608 És autor de les notes als vuit primers volums dels Annales ecclesiastici de Cesare Baronio Li fou encomanada la correcció del missal i breviari dominicans 1601 Autor d’algunes obres de teologia i de Sagrada Escriptura, ho és també dels Annalium sacri ordinis praedicatorum, centuria prima , obra impresa a Nàpols el 1628

Nebot d’ Aristides Maillol , residí durant la joventut a Banyuls de la Marenda S’installà a París, el 1889, i feu la seva primera exposició el 1904 Pintava balladores i paisatges sobris i decoratius, i feu gravats per a diverses revistes parisenques Amb el seu oncle, a Marly-le-Roy, volia retrobar el secret dels antics fabricants de paper per a gravat, i acabà posant, a Le Mans, una fàbrica de paper de Montval Era societari del Salon d’Automne

Fill d’emigrants catalans a l’Argentina, treballà com a dibuixant, decorador i escenògraf A l’Argentina guanyà diversos premis, entre els quals el Georges Braque 1964 El 1969 viatjà a Nova York, i el 1972 a Mèxic, ciutats on exposà posteriorment Des del 1975 residí a Barcelona La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic Utilitzà sovint el collage

Metge militar a la Segona Guerra Mundial, començà a pintar accidentalment en un camp de presoners dels EUA els anys quaranta Molt tradicional al principi, aviat derivà cap a l’experimentació i esdevingué un capdavanter de l’informalisme i de la pintura matèrica Els anys cinquanta emprà sobretot arpilleres i tires de roba, amb incrustacions i esmalts, i més tard utilitzà també fustes i metalls Residí a Itàlia i als EUA, on influí en el desenvolupament de l’expressionisme abstracte

Residí a Madrid durant quinze anys exercint d’intèrpret de la secretaria d’estat, malgrat haver estat nomenat en l’endemig canonge de la seu de Palma El 1794 fou nomenat bisbe de Mallorca sembla que fou el primer bisbe que ordenà sacerdots xuetes Fundà el collegi de la Puresa, a Palma Assistí com a diputat de les Balears a les corts de Cadis del 1811 Mantingué correspondència, entre altres personalitats, amb el cardenal Despuig, i deixà inèdita una història sagrada

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

La majoria de les seccions eren de Catalunya Tarragona i del País Valencià, i, en general, el centre directiu la comissió pericial residí a Reus Adscrita a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i després a la FTRE, celebrà ininterrompudament congressos anuals fins el 1904 Tingué un nombre estable de socis 1 540 oficials i 392 aprenents el 1873, 2 072 i 367, respectivament, el 1882, i 2 642 i 241, respectivament, el 1903 Edità “El Eco de los Oficiales Toneleros”

Era degà de l’església de León quan fou promogut a bisbe de Mallorca Sembla que no residí mai a l’illa primer tingué com a substitut Miquel Morro, d’Inca, bisbe titular de Bugia, que el 1520 anà a aquella diòcesi, després d’ésser reconquerida Després hi tingué com a vicari general Arnau Albertí, que seria més tard bisbe de Pati Sicília i inquisidor Es conserven alguns decrets seus Fou traslladat a Segòvia 1511, on inicià la nova catedral

Diplomat a l’escola de San Fernando de Madrid 1924, residí a Barcelona des del 1931 i hi exposà individualment des del 1940 Exposà també a Madrid, on guanyà primera medalla a l’Exposición Nacional del 1950 Catedràtic i director 1964-72 de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, conreà el retratisme i la pintura de figura, d’un academicisme convencional però que li valgué una anomenada i difusió internacionals Fou molt guardonat, especialment per institucions belgues i franceses