Resultats de la cerca

Deixeble de Joaquim Sorolla, n'esdevingué gendre Féu paisatges, composicions, retrats, flors, etc , amb un estil derivat del mestre però tenyit d’un aristocratisme convencional Residí un quant temps a Barcelona, on exposà a les Galeries Laietanes 1936, i després s’establí a Madrid El seu fill Francesc Pons-Sorolla i Arnau Madrid 1917, arquitecte expert en restauracions, ha publicat articles de la seva especialitat a Ilerda , Castillos de España , etc és director del Museu Sorolla de Madrid des del 1948

Llicenciat en teologia 1854 amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina 1854-57 i a Rotterdam 1857-65 Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895 Les seves publicacions abracen un camp amplíssim història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa

Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, esdevingué llibreter Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars, escomençant des de l’any 1306, etc

Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí

Destacat representant del corrent informalista que deriva directament del surrealisme, exposà per primera vegada el 1934 a París on residí des del 1926 La seva amistat amb Duchamp, Arp, Picabia, Delaunay i d’altres l’influí poderosament Amb ells signà un “manifest dimensionista” que a la llarga no es traduí en una pràctica pictòrica definida Acabada la Segona Guerra Mundial assolí plenament l’informalisme que el caracteritza a base de traços que semblen generar una idea de moviment Ha escrit també algunes poesies

Residí a Madrid des de set anys Hi creà 1919 una Biblioteca Musical Circulante, per a músics mancats de recursos, i el Museo Instrumental de Madrid Reuní un gran nombre d’obres musicals basades en El Quixot i publicà l’estudi El Quijote en la música 1947 Fou crític musical, autor de biografies, com El maestro Arbós 1942, i d’obres escèniques, que anomenà retablos , com Salve , on evocà la València del s XVI Deixà també preludis, estudis, etc, per a piano

Estudià a Viena amb Schönberg i Webern Residí als EUA 1932-48, on collaborà amb Charles Chaplin i Bertolt Brecht, per al qual féu música d’escena Escriví música simfònica, de cambra i de cinema, i l’himne de la República Democràtica Alemanya Deixà escrits sobre música de cinema Entre les seves composicions cal destacar la Deutsche Symphonie ‘Simfonia alemanya’, 1937 Junt amb B Brecht escriví, en anglès, el llibre Composing for the Films ‘La composició per al cinema’, 1947

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè

Residí a Madrid durant quinze anys exercint d’intèrpret de la secretaria d’estat, malgrat haver estat nomenat en l’endemig canonge de la seu de Palma El 1794 fou nomenat bisbe de Mallorca sembla que fou el primer bisbe que ordenà sacerdots xuetes Fundà el collegi de la Puresa, a Palma Assistí com a diputat de les Balears a les corts de Cadis del 1811 Mantingué correspondència, entre altres personalitats, amb el cardenal Despuig, i deixà inèdita una història sagrada