Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Corbera del Castell
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona de contacte dels Aspres amb el Riberal.
El terme és drenat per la riera de Sant Julià la séquia o canal de Corbera , als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del segle XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha Predominen els arbres fruiters 127 ha de presseguers, seguits de les hortalisses 52 ha i de la vinya 47 ha Les…
Coix
Panoràmica de la plana deltaica del Segura-Vinalopó amb Coix a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la plana deltaica del Segura-Vinalopó, al peu de la Serra de Callosa, des del vèrtex (568 m alt.) de la qual davalla vers el nord fins a la plana (20 m) al límit amb el camp de la Murada oriolà.
La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en…
Massalavés
Aspecte de Massalavés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial del Xúquer, a la vora esquerra del riu Verd o dels Ullals, que forma el límit meridional.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del territori i aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer a través dels braços de les séquies d’Anguilera, d’Alfait i de Paranxet 361 ha i l’aigua del riu Verd els conreus principals són els tarongers unes 200 ha, el blat de moro i les hortalisses i l’arròs 80 ha, que ha anat perdent terreny i que n'havia estat anteriorment la base econòmica La indústria és una activitat recent hi ha una gran fàbrica de mobles i d’altres, petites, de rajoles, d’elements per a la construcció, etc Façana principal de la torre dels Milà, a Massalavés © Vicenç Salvador…
el Real de Gandia
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, situat a la confluència del riu d’Alcoi i el riu de Vernissa.
El relleu pla i alluvial del sector oriental s’alça vers l’W accidentat pels vessants de la serra de la Falconera 364 m alt L’agricultura, base de l’economia 46% de la població activa, és predominantment de regadiu a través de la séquia de Vernissa i d’aigua de pous i es localitza a la part plana El principal conreu és el de tarongers 240 ha, seguit per les hortalisses tomàquets primerencs Al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers Hi ha rajoleries La població, que havia tingut un augment notable al s XIX i més lent al llarg del XX, a causa de l’esgotament de les…
mare
Séquia, rec, etc, principal d’on surten o a on desguassen els secundaris.
fibla
Construcció i obres públiques
Agronomia
Obertura que hom fa en una séquia, presa, etc, per treure’n aigua.
Tavernes Blanques
L’església de Tavernes Blanques
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, a la dreta del barranc de Carraixet.
El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys alluvials La part no edificada és regada amb aigua del Túria a través de la séquia de Rascanya i és dedicada a conreus intensius hortalisses És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació, i que dóna lloc a una important indústria d’escorxadors i fabricació d’embotits Són importants les activitats industrials derivades de l’agricultura sucs i conserves, pinsos, la fabricació de begudes refrescants i darrerament s’hi ha establert una empresa de fabricació d’objectes de porcellana Hi ha també fabricació de…
Algímia d’Alfara
Algímia d’Alfara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la zona de transició cap a l’Alt Palància.
S’estén des del fons de l’estreta vall del Palància, pas natural cap a Aragó la carretera i el ferrocarril de Sagunt a Terol travessen el terme municipal prop del Poble, fins als contraforts de la serra de la Calderona El regadiu, que ocupa especialment el fons pla de la vall, comprèn unes 100 ha, regades principalment per la séquia major de Sagunt que pren l’aigua del Palància al terme veí d’Algar i, també, per les fonts de la Murtra i del pou del Picaio La major part del regadiu és ocupat per tarongers i la resta per conreus d’horta, principalment hortalisses Hi ha 405 ha de bosc i de…
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina