Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
baronia de Granollers
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.
Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
baronia de Mosset
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Mosset (Conflent), que fou concedida el 1330 per Jaume III de Mallorca a Ademar (IV) de Mosset.
Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella , vescomte d’Illa i Canet, que la deixà per testament 1386 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d’Aguilar
baronia de Montitxelvo
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1343 a Vidal de Vilanova, i vinculada el 1533, amb facultat reial, per Miquel Jeroni Vives, senyor de Vergel.
Passà als Mercader pel matrimoni de Francesca Vives i Ferrer, baronessa de Montitxelvo, amb Cristòfor Mercader i Vidal, baró de Xestalcamp Continua en els Mercader
marquesat de Tortorici
Història
Títol senyorial concedit per Felip III de Castella, a Sicília, el 1609, a Lluïsa de Corbera, baronessa de Tortorici, muller de Mario Mastrilii.
Havia comprat la baronia de Tortorici a Frederic de Montcada el 1597 Els Montcada la tenien per enllaç matrimonial amb els Pullicino Anteriorment havia estat adquirida el 1371, per permuta amb el comtat de Novara de Sicília, per Vinciguerra d’Aragó, però fou confiscada al seu fill Bartomeu d’Aragó, acusat de deslleialtat, i fou incorporada a la corona
baronia de la Roca
Història
Títol senyorial concedit sobre la senyoria del castell de la Roca (Vallès Oriental) el 1468 a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat
.
Passà el 1604 als Sentmenat, que es cognomenaren de Torrelles-Sentmenat Des del principi del s XVIII el títol roman vacant
Praguerie
Història
Nom donat a la rebel·lió senyorial francesa contra el rei Carles VII (1440), per la seva semblança amb la dels hussites de Praga.
Una part de la noblesa, inquieta pel progrés de l’autoritat reial, sobretot en l’aspecte militar, s’alçà, comandada pel duc de Borbó i el delfí Lluís, però fou derrotada pel rei i amnistiada
Suàbia
Geografia històrica
Regió humana i històrica del SW d’Alemanya, situada a cavall entre Baviera i Baden-Württemberg.
Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada pels alamans al…
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i…
Lanzarote
Paisatge volcànic a l’illa de Lanzarote
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, a la província de Las Palmas.
La capital és Arrecife Separada de l’illa de Fuerteventura per l’estret de La Bocayna, és la més septentrional i oriental de l’arxipèlag Al nord hi ha l’arxipèlag Chinijo, l’illa més gran del qual, La Graciosa , depengué administrativament de Lanzarote fins el 2018 D’origen volcànic, Lanzarote és formada de materials basàltics, laves i cendres i té una forma allargada És constituïda per dos massissos, al N i al S amb la màxima altitud al N Peña de Chache, 671 m El clima és molt àrid A banda de la capital, altres poblacions importants són Teguise capital fins el 1847, Yaiza i Tías on pertanyen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina