Resultats de la cerca
Es mostren 1249 resultats
Castell de Puigverd d’Agramunt
Art romànic
La primera notícia històrica sobre aquest castell és de l’any 1061, en fer testament Pere Miró de Ponts, senyor o castlà de Puigverd Pere Miró determinà que, un cop morta la seva muller Sicarda, aquest castell passés a llur fill Arnau, juntament amb els de Ponts, Solsona, Agramunt, Almenara i Oliola En el cas que Arnau morís sense fills legítims aquests castells passarien al seu altre fill Bernat Si tant Bernat com Arnau morien sense fills legítims, després de la mort de la seva dona Sicarda, els castells es repartirien de la manera següent el seu germà Ramon es quedaria els castells de Ponts…
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els…
Castell de la Bisbal del Penedès
Art romànic
Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…
Antic poblat de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars…
república
Història
Nom donat al govern i al territori senyorial d’algunes ciutats italianes, com la República de Venècia, la República de Gènova, etc.
baronia de Planes
Història
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim i de la qual formen part els llocs d’Almudaina, Benialfaquí, Benicapsell, Catamarruc, Llombo i Margarida.
Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
baronia de Segur
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Anoia), que des del s XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.
La tingueren fins el 1707, que l’heretaren els Copons, dels quals passà el 1791 als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d’Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne Continua en la mateixa família
marquesat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma, Mallorca, més tard (1802) amb grandesa d’Espanya.
Morí sense successió 1804 i heretà el títol la seva neboda Maria Francesca de Vilallonga-Mir i Ferrandell , segona titular, que canvià 1806 la denominació per la de Casa Ferrandell Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto
comtat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit en 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Mallorca).
El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina