Resultats de la cerca
Es mostren 9552 resultats
Enric Piera Fatjó
Esport general
Dirigent esportiu.
Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1958-68 Uns quants anys més tard, fou directiu del Real Club de Golf el Prat, i de la Federació Catalana de Golf Finalment, presidí el Club de Golf Platja de Pals 1977-87
Otelo Correa Dos Santos Neto
Voleibol
Jugador de voleibol.
Arribà a l’Andorra de la Superlliga 2002-04 procedent del Rosario Central d’Argentina Posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 2004-06 i, més tard, pel Club Voleibol Saragossa 2006-08 La temporada següent tornà a jugar amb el FC Barcelona 2008-10
Vicenç Forés Bachero
Futbol
Àrbitre de futbol.
Després d’exercir unes quantes temporades a segona divisió, dirigí partits de primera durant vuit temporades 1971-79 En finalitzar aquesta última campanya es retirà Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, dirigí 75 partits a la màxima categoria Més tard exercí de comentarista esportiu
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
la Tosca
Santuari de la Tosca
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Llet, del municipi de Castellcir (Moianès), a la vall de Marfà, a la dreta de la riera de Marfà, prop de l’antic molí de Brotons.
Prop d’aquest indret hi havia al segle XI la capella de Santa Maria de les Illes, més tard desapareguda L’actual santuari fou edificat en 1632-40 i restaurat el 1942 La vila de Moià hi anava en processó el dimarts de Pasqua
Le Figaro
Periodisme
Diari francès.
Fundat el 1854 com a setmanari, el 1866 esdevingué diari Monàrquic des del 1871 i, més tard, republicà moderat, deixà d’ésser publicat del 1942 al 1944 La mateixa casa edita també Le Figaro Magazine , Le Figaro Agricole i Madame Figaro des del 1980
alcaptonúria
Patologia humana
Malaltia hereditària autosòmica recessiva que consisteix en una deficiència de l’enzim oxidasa de l’àcid homogentísic o alcaptona, que s’acumula en quantitats anormals en l’orina del pacient a causa d’una degradació incompleta d’aminoàcids.
Tot i que aquesta malaltia és congènita, les manifestacions clíniques, tret del color de l’orina, fosc, comencen tard Consisteixen en una progressiva afectació articular per dipòsits d’àcid homogentísic, que es manifesta per una limitació gradual de la mobilitat i, finalment, per anquilosi
Universitat de Prohoms de Ribera
Història
Corporació creada a Barcelona per Jaume I el 1258 i que agrupava els homes de mar residents a la ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc.
Aquesta universitat redactà el mateix any unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l’esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns dels quals referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar
Alcalà
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell (les runes del qual són anomenades el castellet dels Alcalanets) a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre, entre Llombai i Real de Montroi (Ribera Alta).
Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel Regne de València, feu presoner el seu alcaid Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà , coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans
Sant Cristòfol (la Sorollera)
Art romànic
Aquesta capella és situada al punt més alt del carener que hi ha al N de la població, a 892 m d’altitud Ja existia el 1324 L’edifici actual fou reconstruït l’any 1692 i més tard modificat escurçant la seva llargada primitiva