Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
camamilla romana
Camamilla romana
Consultaplantas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija més o menys prostrada, amb fulles retallades i piloses, i flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.
Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats
fonollada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular alta de 5 a 50 cm, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i amb fruits en càpsula loculicida.
Creix en prats i en herbassars humits de les comarques catalanes septentrionals
comí de prat
Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
gnòmon
Astronomia
Tecnologia
Instrument rudimentari consistent en una columna, estaca o tija clavada verticalment a terra i emprat pels grecs per a determinar l’altura del Sol i la seva orientació (és a dir, l’hora).
càrritx
Botànica
Gran planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija erecta i robusta, que ateny 2 o 3 m, i de fulles molt llargues, linears, glauques, molt tenaces, aspres i feridores.
Les flors s’agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies Planta mediterrània meridional, és especialment abundant a les Illes Balears i també a les costes de Garraf
canyamet
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’una alçària de 50 a 100 cm, de tija dreta, glabra, subllenyosa, molt ramificada, fulles alternes petites i flors axil·lars ternades poc vistoses.
Viu en terres salines, gairebé per tot el litoral català
aspidistra
aspidistra
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, sense tija, amb grans fulles radicals lanceolades, d’un verd fosc, coriàcies, i flors purpúries, sèssils, que apareixen a flor de terra.
Originàries de la Xina A lurida i del Japó A elatior , són molt conreades com a plantes d’interior per llur resistència
capficar
Agronomia
Viticultura
Encorbar i colgar sota terra un tros intermediari de tija per tal que arreli, sense tallar-la de la planta d’on prové, fins que no és capaç de portar una vida independent.
És un mètode de multiplicació de vegetals, especialment usat en viticultura
esperó de cavaller
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides i de tija poc ramificada, terminada en un raïm de flors blaves, roses o blanques, proveïdes d’un llarg esperó.
És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…