Resultats de la cerca

L’any 1974 començà a fer d’entrenadora, el 1981 fou triada presidenta del comitè de jutges i, posteriorment, fou presidenta del comitè tècnic de la federació espanyola i aconseguí la categoria de jutge internacional A l’abril del 1988 guanyà les eleccions a la presidència de la federació catalana i el 1996 fou reelegida, però el 1998 dimití La seva trajectòria la portà també a la vicepresidència de la federació internacional i de la federació espanyola Així mateix, fou membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, des d’on impulsà la presència de les dones en els…

En arribar a Catalunya el 2006, s’afilià al Caiac Club Baix Llobregat, on ha desenvolupat la seva trajectòria esportiva En caiac de mar monoplaça ha estat tres cops campiona de Catalunya 2007, 2008, 2010, un cop subcampiona 2009 i un cop tercera 2006 Fou bronze als Jocs Nàutics Intercèltics i de l’Espai Atlàntic amb la selecció catalana 2009 En aigües braves, fou campiona de Catalunya de descens en K-1 2010 Competí al Mundial del 2010 amb l’Uruguai En aigües tranquilles, fou subcampiona de Catalunya d’hivern i tercera en K-1 2007-10 Compagina la competicó amb les tasques de…

Fou creada el 1992, amb seu a la Garriga, per professors d’arts marcials, directors de clubs i esportistes de trajectòria reconeguda en les disciplines del taekwondo, hapkido, arts marcials xineses i esports de contacte full-contact, kick-boxing i semi-contact A més d’aquestes, també comprèn la disciplina del jeet kune do Des de la seva fundació és reconeguda per l’Euro Taekwondo Federation ETF i el Comitè Olímpic de Catalunya Té per objecte promoure l’estudi, la divulgació i la pràctica de totes les arts marcials Participa en competicions catalanes i internacionals Organitza…

Format al BM Granollers, destacà com un dels millors extrems de la Lliga ASOBAL El 1996 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual aconseguí la majoria de títols La seva trajectòria en la màxima categoria també inclou els equips del Teucro Pontevedra, BM València i Gummersbach alemany Finalitzà la seva carrera al BM Melilla, Naranco d’Oviedo i BM La Roca Fou internacional absolut 36 vegades El seu palmarès inclou dues Copes d’Europa, dues Lligues ASOBAL, dues Supercopes d’Europa, dues Supercopes d’Espanya i dues Copes del Rei Fou un cop el màxim golejador de la Lliga ASOBAL Quan deixà…

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria…

Desenvolupà part de la seva trajectòria atlètica a Catalunya 1963-67, com a membre del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Durant aquests anys guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya de cros 1964, 1965 i el Campionat d’Espanya dels 10000 m 1966 També guanyà en quatre ocasions el títol català de cros 1963, 1964, 1966, 1967, dues el dels 5000 m 1964,1966 i dues més el dels 10000 m 1965, 1966 Disputà quatre edicions del Cros de les Nacions com a atleta català i guanyà l’edició del 1964 Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Abandonà Catalunya el…

Lateral dret, inicià la seva trajectòria en la màxima categoria al BM Valladolid 1992-96 Passà pel Caja Cantabria 1996-2001 i el BM Ciudad Real 2001-05, i finalitzà la carrera al BM Aragón 2005-08 En el seu palmarès figuren tres Recopes d’Europa 1998, 2002, 2003, una Lliga 2004, quatre Copes Asobal 1997, 1998, 2004, 2005, una Copa del Rei 2003 i una Supercopa d’Espanya Disputà 133 partits amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del món 2005 i dels Jocs Mediterranis 2005, i guanyà dues medalles de plata 1998, 2006 i una de bronze 2000 en els Campionats d’Europa…

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre…

Començà a jugar al Club Esportiu Noia A disset anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc temporades La seva trajectòria posterior transcorregué entre el CE Noia, on jugà una temporada el Club Patí Vilafranca, durant dues temporades, i l’Hoquei Club Piera, durant quatre Penjà els patins després de jugar un any a la Secció Hoquei Unió Maçanetenca de Maçanet Amb el primer equip del FC Barcelona conquerí tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, una Supercopa d’Europa 1981, quatre Lligues 1978-81 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb Sandro Rosell a la presidència…

Després de jugar al Poblenou, el Sant Andreu, el Club Atlètic Turó, el Mollet i l’Europa, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol 1951-57 Jugà com a davanter centre a l’equip blanc-i-blau un total de 90 partits de Lliga, i marcà 28 gols Posteriorment passà al Granada 1957-60, a primera divisió, i el Llevant 1960-62, a segona, i es proclamà màxim golejador de la categoria la temporada 1960-61 Finalitzà la seva carrera a l’Hospitalet Inicià una llarga trajectòria com a entrenador al RCD Espanyol, i també passà per la secretaria tècnica i el consell d’administració del club, que…