Resultats de la cerca

Estudià violí al Conservatori de Leipzig i a la Royal Academy of Music de Londres A dinou anys començà a tocar la viola animat per A Mackenzie, professor a la Royal Academy of Music, i aviat esdevingué un concertista de fama internacional El 1901 fou nomenat professor d’aquest instrument en aquell mateix centre Compositors com W Walton i RV Williams li dedicaren algunes obres El 1937 abandonà la carrera de solista per tal de dedicar-se exclusivament a la docència, activitat interrompuda només per concerts ocasionals Feu l’última aparició pública quan tenia vuitanta-set anys…

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart,…

Graduat en física per la Universitat de Munic 1963 i doctorat per l’Institut Max Planck de Munic 1970 Després de diverses estades al California Institute of Technology, la Universitat de Cornell, l’Institut Max Planck i la Universitat de Cambridge, del 1975 al 1985 ocupà la plaça d’investigador principal al departament de sanitat de l’estat de Nova York Posteriorment ha fet recerca a les universitats d’Albany Nova York i Cambridge, a l’Institut Max Planck de Heidelberg, al Howard Hughes Medical Institute i a la Universitat de Columbia Els anys vuitanta desenvolupà tècniques de…

Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el  Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i…

Fundat el 1957, entre els seus impulsors destacà el periodista esportiu Justo Conde, que entrenà l’equip durant unes quantes temporades Pujà tres categories consecutives i debutà a la segona Lliga estatal, Trofeu Gonzalo Aguirre El 1960 creà un segon equip, el filial Club Bàsquet Suburense L’any 1961 disputà un partit contra el Real Madrid per inaugurar el seu terreny de joc Per problemes administratius desaparegué, però anys després retornà amb el nom Club Bàsquet Patronat Sitges A l’inici dels anys vuitanta prengué el nom de Casino Prado El 1982 recuperà el nom original, poc…

Fundat el 1943, ascendí a primera categoria catalana la temporada 1948-49 L’aparició de la Lliga estatal i la reforma de les categories el convertiren durant els anys seixanta en un club fix a la segona divisió Trofeu Gonzalo Aguirre La temporada 1977-78 fou campió de lliga de segona categoria i ascendí a la màxima divisió estatal Amb l’equip dirigit per Manel Comas, jugà dues temporades a primera divisió Durant la segona temporada, la del 1979-80, signà un acord de collaboració amb el FC Barcelona, el qual cedí jugadors com Mike Phillips Els problemes econòmics feren renunciar el club a la…

Fundat el 1948, nasqué vinculat al collegi dels Germans Maristes La Immaculada El 1949 ja participà en el Campionat de Catalunya d’hoquei sobre patins i guanyà nombrosos Campionats d’Espanya juvenils Durant l’inici també destacà la secció de bàsquet, inscrita oficialment a la federació el 1962 Es formà un equip sènior que disputà els campionats territorials i que a partir dels anys vuitanta evolucionà cap a un club de caràcter collegial dedicat als equips de promoció De les seves files sorgí Nacho Solozábal També destacà en voleibol Els anys seixanta nasqué la secció de futbol i…

La dècada dels anys quaranta portà la primera coloma des d’Almeria fins a Cornellà, amb la qual s’iniciaren a la ciutat les activitats de coloms esportius Juntament amb altres aficionats fundaren la Societat de Coloms Esportius de Sant Miquel de Cornellà, de la qual fou membre de la junta directiva Des d’aleshores tingué coloms que competien a gran nivell, com el Culebra , el Benfica , el Sorpresa i sobretot el Caballo loco , d’una estirp molt anomenada Al principi dels anys setanta el club es traslladà a Sant Joan Despí, i quedà integrat dins la Societat de Sant Joan Despí, de la qual també…

Pioner de la lluita grecoromana a Catalunya, competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès, club del qual fou cofundador el 1933 Es proclamà cinc vegades campió estatal, quatre en el pes gall 1935, 1936, 1945, 1948 i una en el pes mosca 1944, i també fou dotze vegades campió de Catalunya En abandonar l’alta competició, ocupà els càrrecs de seleccionador estatal i català de lluita Exercí durant més de vint-i-cinc anys d’entrenador de lluita grecoromana i boxa al Centre Gimnàstic Barcelonès, que durant els anys vuitanta i noranta organitzà un torneig internacional de lluita…

Fou membre del cor de Sant Tomàs de Leipzig, i posteriorment estudià piano, composició i direcció orquestral a Colònia, on el 1960 debutà amb La flauta màgica Després dirigí a Berna, Salzburg, Oberhausen i Hannover, abans de ser contractat com a director general de música a Lübeck, on, entre el 1966 i el 1971, dirigí unes vuitanta òperes El 1969 debutà al Festival d’Edimburg, i tres anys després ho feu al Covent Garden de Londres amb Così fan tutte En 1976-79 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de l’NDR de Hannover, càrrec que reprengué el 1991 fins el 1995 També fou …