Resultats de la cerca

S'ordenà de sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades i més tard de Bràfim El 1807 publicà una Hipótesis con la que se descubre la causa de la declinación de la aguja de marear Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català

El seu fill i deixeble Cristófano Allori Florència 1577-1621, influït per Vasari, és autor de la Judith de la Galleria Pitti de Florència Tots dos foren pintors destacats del postmanierisme florentí i representen l’inici de la decadència definitiva de l’escola de Florència

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

Basat en els satèllits nord-americans de la NOAA i en els russos de Nadežda, que retransmeten les dades a diverses estacions terrestres, han estat utilitzats des del 1982 per a rescatar més de dos milers de persones en accidents aeris, terrestres i marítims

Membre del Club Natació Barceloneta, amb el qual jugà la semifinal 1975 i la final 1976 de la Recopa d’Europa En el període 1978-82 fou setanta-una vegades internacional amb la selecció estatal, amb què participà en dos Campionats del Món 1978, 1982

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa Fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1957 i tercer en quatre amb timoner 1955, 1956 Un cop retirat, fou, durant moltes temporades, entrenador del club i delegat de la secció de rem

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà fonamentalment en classe vaurien Assolí dos Campionats de Catalunya 1969, 1970 i un subcampionat 1963 També fou campió d’Espanya en dues ocasions 1966, 1969 i subcampió en una 1968 A més, guanyà diverses regates internacionals

Fou el guanyador de la primera edició del Campionat de Catalunya de persecució 1950, títol que revalidà dos anys després 1952 Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1955 Entre el 1989 i el 1994 exercí de delegat de Barcelona de la Federació Catalana de Ciclisme

Es formà al Club Deportiu Terrassa, on jugà tota la seva trajectòria esportiva, i guanyà dos Campionats de Catalunya 1956, 1959 i dues Copes del Generalísimo 1966, 1967 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma 1960

Competí amb el Reial Club Marítim de Barcelona, juntament amb el seu germà Antoni Fou campió de Catalunya 1934, 1935, 1936 i d’Espanya 1933, 1934, 1945-48, 1955 en outrigger de dos i de quatre amb timoner Formà part de la selecció espanyola