Resultats de la cerca

S’inicià l’any 2006 al Club Twirling Can Parellada i, des del 2007, forma part del Club Twirling Badalona En l’àmbit internacional, destaca la seva participació en el Grand Prix Europeu 2008, la International Cup 2009, on assolí el primer lloc en el programa curt i el segon en estil lliure, i el Campionat del Món 2010 amb la selecció catalana

Es formà a la secció d’halterofília de l’Associació Esportiva Escolar Milà i Fontanals Aconseguí el rècord català júnior en categoria de 75 kg en l’especialitat d’arrencada aixecant 52,5 kg 1998, en la de dos temps aixecant 63 kg 1999, i en total amb una marca de 112,5 kg 1999 En categoria sènior aconseguí el rècord català de 75 kg en arrencada amb un aixecament de 52,5 kg 1998 La temporada 1999-2000 passà al Club d’Halterofília de Barcelona Aconseguí el rècord català de 75 kg en la modalitat de dos temps amb un aixecament de 65 kg 2000 i el rècord total amb 117,5 kg 2000 El mateix any, en…

Cinturó negre, el 1982 integrà l’equip estatal que disputà el Campionat d’Europa Fou també preparador físic de la selecció catalana de judo 1982-87 Llicenciat en medicina i cirurgia, és membre de la National Academy of Sport Medicine of USA Ha publicat Entrenamiento de alta intensidad 2008

Representa la Societat de Caçadors Albons-Viladamat en les competicions Guanyà tres Campionats de Catalunya de caça pràctica o gos de mostra, en categoria britànics, amb els gossos Toby del Camp de Llíria 2007, 2008 i Urdos de Coucareille 2009 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2007 El mateix any, fou subcampió d’Espanya i sisè del món en l’especialitat de Sant Hubert La major part dels seus èxits en aquesta especialitat els aconseguí amb el pòinter Anda de la Plana d’Albons

Membre del Club Orientació Catalunya i fundador del Club Esportiu Senglar Orientació Sant Cugat Guanyà la primera Copa Catalana 1990 i formà part de la primera selecció nacional, que dirigí durant els anys 2000-03

S’inicià al CH Sant Cugat i passà pel Cerdanyola CH, el CP Mollet i el CP Ripollet, abans de debutar a la màxima categoria amb el CP Voltregà la temporada 1987-88 Posteriorment jugà al CE Noia 1988-90 –amb el qual guanyà una Copa d’Europa 1989, una Lliga Catalana 1989 i una Supercopa d’Europa 1990–, el CH Piera 1990-91 i el Liceo de La Corunya 1991-2001, amb el qual conquerí nou títols una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1996, una Copa CERS 1999, una Supercopa d’Europa 1993, una Copa Intercontinental 1993, una Lliga 1993 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 1997 Fou internacional absolut amb la…

Competí pel Club Esportiu Mediterrani i guanyà el Gran Premi Pasqua 1956 Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1957 i campió del Nedador Complet 100 m de cada estil el 1959 Establí el rècord català absolut de 100 m papallona 1956 i de 400 m estils 1957 En l’àmbit estatal fou dues vegades campió d’Espanya de 4 × 200 m lliure 1957, 1958 amb la selecció catalana i recordista de 4 × 100 m i 4 × 200 m lliure amb la selecció espanyola 1956 S’integrà a la junta directiva del CE Mediterrani 1961-62 Esdevingué entrenador i, el 1969, fou contractat pel Club Natació Barceloneta, amb el qual conquerí…

El 1906 s’inicià com a operador de càmera en la productora Hispano Films Els seus primers rodatges foren Hipódromo del Prat visita del aviador M Blériot 1907, com a ajudant, i Copa de Cataluña carrera automovilística 1910, ja com a director Entre el 1911 i el 1913 romangué al Brasil, on creà l’empresa Pará Films Realitzà diversos reportatges i una mostra de cinema esportiu, amb títols com Gran concurso hípico organisado pelo Sport Club do Pará 1911 O aviador Gino Sanfelice 1912 i Festival de natació i rem 1912 El 1916 s’incorporà a la productora creada pel seu germà Ricard, Royal Films, i…

Jugà en les dues disciplines amb el Club Natació Barcelona El 1963 quedà campió de la Copa espanyola de rugbi i de la Lliga de waterpolo Fou internacional en els dos esports, 10 vegades amb la selecció de waterpolo i 3 amb la de rugbi A partir del 1964 i fins al 1975 jugà exclusivament a rugbi amb el CN Barcelona Un cop retirat fou directiu del CN Barcelona durant algunes temporades

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA Vic 1994 El…