Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
els Munts
Vista aèria de l’extens cementiri que s’ha descobert en la vil la romana dels Munts (Altafulla)
© Fototeca.cat
Antiga possessió del municipi d’Altafulla (Tarragonès), al límit amb el de Torredembarra, prop de la costa, davant el promontori del cap Gros.
Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’…
Sornià
Aspecte parcial de Sornià amb les restes dels murs conservats del castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, a la vall mitjana de l’Adasig, des del roc de Rosselló (1 314 m), punt culminant de la línia de crestes que limita, pel N, el Conflent, fins als colls de l’Espinàs (1 050 m) i de Ventafrida (967 m alt), límit amb la vall de la Matassa.
La superfície agrícola representa només el 7% de la del terme, amb 212 ha 4 ha d’arbres fruiters 3 de pomeres i 1 d’albercoquers, 65 de vinya 39 de les quals destinades a vi de qualitat superior, 2 ha d’hortalisses, 9 de cereals i 128 de patates i farratge Quant a la cria de bestiar, hi ha 420 caps d’oví, uns 90 de boví i 40 de cabrum Té una certa funció d’estiueig, afermada amb la installació d’una casa de repòs per a convalescents La vila 276 h agl 1982 540 m alt és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris, el Puig de Sornià i la Vila aquest és el nucli primitiu, al…
Puigcerver
Aspecte dels edificis que envolten el santuari de Puigcerver, Alforja (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Puigcerver
, del municipi d’Alforja (Baix Camp), a 786 m alt., al vessant oriental del puig Cerver (831 m alt.), al límit amb el terme de Riudecols.
Montiró
Antic palau dels Margarits, conegut per Ca l’Isern, Montiró (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Ventalló (Alt Empordà), situat a l’E del cap del municipi.
De l’església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacalç
Cap-roig
Detall dels jardins de Cap-roig, construïts per l’arquitecte rus Woevowsky
© Fototeca.cat
Possessió de la Costa Brava, al voltant del cap Roig, dins el terme de Palafrugell, al límit del de Mont-ras (Baix Empordà).
A partir del 1927 el coronel Woevowsky, exiliat de Rússia, i la seva muller, anglesa, bastiren amb plans del mateix coronel i dins una línia harmoniosa amb el paisatge l’anomenat castell del Cap Roig 1931, amb alguns elements antics aprofitats també projectà cases populars a Calella Crearen també el Jardí Botànic del Cap Roig , amb flora local, i un de petit de gust italià, que foren oberts als visitants Propietat de la Caixa de Girona des del 1969, el jardí és obert al públic i al castell s’organitzen exposicions i concerts destaca la celebració del Festival de Jazz de la Costa…
Ajantha
Vista de conjunt dels temples d’Ajantha
Tushar Dayal (CC BY-NC 2.0)
Temple
Budisme
Localitat de l’Índia, a l’estat de Mahārāsḥṭra, on hi ha uns famosos temples budistes rupestres.
Aquests temples són importants per llur arquitectura i, sobretot, per llurs nombroses pintures murals segles I-VII, que cal comptar entre les obres mestres de l’art indi a l’època gupta Les pintures són fetes amb una tècnica semblant al fresc, presenten un joc arbitrari de llums i d’ombres i una gran puresa de dibuix responen als mateixos simbolismes de l’escultura religiosa coetània
cap Ras
Punta dels Tres Pecats, a la Badia de Cap Ras de Colera
© Fototeca.cat
Cap
Cap del sector N de la Costa Brava, al límit entre els termes de Colera i de Llançà (Alt Empordà) que separa la badia de cap Ras
, al N, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al S.
Pietro Cavallini
Pietro Cavallini Jesucrist , detall dels frescs de Santa Cecilia in Trastevere, Roma
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
És conegut sobretot a través de Ghiberti i de Vasari La seva activitat se centrà a Roma, on treballà a San Paolo fuori le Mura 1270-79, realitzà els mosaics de l’absis de Santa Maria in Trastevere 1291 i els frescs del Judici Universal a Santa Cecilia in Trastevere descoberts el 1899 El 1308 era a Nàpols treballant per a Carles II d’Anjou a Santa Maria Donnaregina Obres atribuïdes a ell són els frescs de la tomba del cardenal Matteo d’Acquasparta 1302 Santa Maria d’Aracoeli, Roma i els de la catedral de Nàpols En la seva obra té una importància fonamental el color malgrat la patent influència…
Bernat Martorell
Retaule dels Sants Joans (1400-52) de Bernat Martorell
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons…
Club Patí Vic
Celebració dels jugadors del Club Patí Vic després de guanyar la Copa del Rei del 2009
© CLUB PATÍ VIC
Hoquei sobre patins
Patinatge
Entitat esportiva de Vic (Osona) fundada el 1951 i dedicada especialment a l’hoquei sobre patins i al patinatge sobre rodes.
L’any 1954 s’estrenà en la màxima categoria després de guanyar la promoció d’ascens, en un equip on destacà l’internacional Ricard Brasal Tot i això l’equip no es consolidà a primera divisió i els ascensos i descensos foren la tònica durant els vint anys següents Finalment la temporada 1973-74 jugà a la divisió d’honor espanyola, categoria on romangué durant dotze temporades, fins 1984-85 Aquesta participació a la divisió d’honor coincidí amb l’època d’expansió del club Al febrer del 1980 inaugurà el seu pavelló poliesportiu i abandonà el pavelló municipal, que utilitzava des del 1973 La…
,