Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
fetitxisme
Religió
Culte dels fetitxes.
Aquest terme, aplicat pels portuguesos a la religió dels africans occidentals, fou introduït a Europa al s XVIII Hom l’aplicà, a més, a la religió dels pobles primitius Actualment, aquest tipus de religió és inclòs dins el concepte d'animisme
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de…
Jocs Florals de Barcelona
Els mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona del 1917 dictant el veredicte; d’esquerra a dreta: J. Franquesa, J. Gudiol, Víctor Català (presidenta), M. Rodríguez, M. Folch i Llorenç Riber
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
educació física
El Col·legi Sant Antoni de Barcelona fou un dels primers a introduïr el basquetbol com a educació física, el curs 1921-22
Escola Pia Sant Antoni
Esport general
Acció sistemàtica amb l’objectiu d’afavorir i aconseguir l’educació integral de la persona mitjançant el moviment.
Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…
cetacis
A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
cerambícids
Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud…
àlcali
Química
Originàriament, cadascun dels carbonats alcalins solubles obtinguts de les cendres dels vegetals.
Actualment, designació genèrica i imprecisa de cada un dels òxids, dels hidròxids i dels carbonats dels metalls alcalins Les principals característiques dels àlcalis són llurs propietats bàsiques i la solubilitat en aigua Per extensió, de vegades són anomenats també àlcalis els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari i l’amoníac
Mèdici
Retrat de Piero Lorenzo de Mèdici, un dels components de la influent família de banquers de Florència, realitzat pel pintor italià Domenico Ghirlandaio (1449-1494)
© Corel Professional Photos
Família de banquers que governà Florència des de mitjan s XV i hi regnà del XVI al XVIII.
El primer membre conegut és Chiarissimo de Giambuono de Mèdici , del consell general de la ciutat s XIII El seu fill Filippo de Mèdici fou succeït per Chiarissimo II de Mèdici i Averardo I de Mèdici , antecessors de la majoria de les branques de la família El primer Mèdici important, però, fou Salvestro de Mèdici Florència 1331 — 1388, que, elegit gonfanoner 1351, el 1378 provocà la reacció popular contra la Parte Guelfa tumult dels Ciompi i fou deposat per aquesta i el poble 1382 El succeí Giovanni di Bicci 1360-1429, d’una altra branca, que assumí la gestió dels béns papals, la qual cosa l’…
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2.760 km de llargada i 765.000 km2 de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’ampla plana de Mesopotàmia,…