Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
Lloba capitolina
Lloba capitolina (Musei Capitolini)
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
marron-glacé
Plat amb castanyes i fruites confitades
controvento ◊ (CC BY-NC-ND 2.0)
capelleta
Capelleta de Sant Rafael (Mataró)
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Cristianisme
Fornícula amb una imatge exposada a la veneració dels fidels.
Publi Eli Adrià
Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que provocà una…
Camillo Benso di Cavour
Camillo Benso di Cavour
State Library Victoria Collections (CC BY-NC 2.0)
Política
Polític italià, comte de Cavour.
Seguí la carrera militar A Gènova entrà en contacte amb les idees liberals Desterrat a la Vall d’Aosta per la seva adhesió a la Revolució del 1830, abandonà l’exèrcit 1831 Entre el 1835 i el 1847 viatjà per la Gran Bretanya i França i desplegà una àmplia activitat periodística en diverses publicacions europees També residí un quant temps a Leri, on es dedicà a escriure diversos estudis de política econòmica Després de l’establiment de la llibertat de premsa 1847 fundà “Il Risorgimento”, des d’on preconitzà la unitat italiana i l’adopció de reformes dins un liberalisme conservador sufragi…
Carles Guinovart i Rubiella
Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
Tarragona
Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…
Qusair ’Amra
Fotografia aèria de Qusair ’Amra
David Leslie Kennedy (CC BY-NC-ND 2.0)
Fortalesa
Antiga fortalesa al muḥāfaẓa d’Amman (Jordània), construïda al segle VIII i declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1985.
riu subterrani de Puerto Princesa
El riu subterrani de Puerto Princesa
Lawrence Craft (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Riu
Riu subterrani de la província de Palawan (Filipines); tot l’entorn és declarat parc nacional i està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1999.
Hoenlo
Vista de Hoenlo
Henk-Jan van der Klis (CC BY-NC-ND 2.0)