Resultats de la cerca
Es mostren 13665 resultats
Sant Romà d’Abella
Sant Romà d’Abella
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a l’esquerra del riu d’Abella, on hi ha restes de l’antic castell de Sant Romà i l’església parroquial.
Formava part de la baronia d’Abella, i no s’independitzà fins al primer terç del segle XIX Dins l’antic terme hi havia, a més, la caseria de les Masies de Sant Romà Fou municipi independent fins el 1970 Prop hi ha el jaciment paleontològic del Molí del Baró
Biblia pauperum
Obra d’origen alemany, inspirada en la Bíblia, que consta d’escenes del Nou Testament col·locades entre dues imatges de fets de l’Antic Testament, destinada a ús de la gent senzilla.
Els comentaris breus que acompanyen aquestes imatges fan veure la relació entre elles, sobretot en el sentit que les de l’Antic Testament són prefiguració de les del Nou Els més antics manuscrits conservats són de cap al 1300 Hom en publicà nombroses edicions xilogràfiques a Holanda, Alemanya i Itàlia i la més antiga de les holandeses coneguda és datada de vers el 1430 Hom en coneix també tres edicions tipogràfiques de Bamberg, fetes per Albrecht Pfister, datables entre el 1461 i el 1464
el Pedregal
Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…
Tercui
Poble
Poble (783 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial SantPere era un antic monestir de SantPere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de SantPere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria
carmelità descalç
L’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia, dels carmelitans , conegut popularment pels Josepets, a Barcelona (s XVII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la branca de l’ordre carmelità sorgida a partir de la reforma duta a terme per Teresa d’Àvila i Juan de la Cruz a partir del 1562, tant en els convents femenins com masculins.
Malgrat l’oposició molt dura d’amplis sectors, els convents reformats, protegits per Felip II d’Espanya, formaren una província separada el 1580, i el 1593 en fou aprovada la independència total L’orde es dividí aviat en dues congregacions la d’Espanya, o de Sant Josep, i la d’Itàlia, o de Sant Elies, que es fusionaren el 1875 amb motiu de la restauració de l’orde La d’Itàlia comprenia els nombrosos convents fundats per tot Europa Els carmelitans descalços establiren la casa mare al mont Carmel al s XVIII, i han tingut també activitat missionera La primera fundació catalana fou deguda al…
senyoria d’Egina
Port de l’illa d’Egina, antic territori feudal dels Frederic d’Aragó que constituïa la senyoria d’Egina
© B. Llebaria
Història
Territori feudal dels Frederic d’Aragó, dins el ducat d’Atenes, constituït per l’illa d’Egina, que esdevingué la darrera possessió catalana a Grècia.
Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria passaria a…
Viracocha Inca
Restes de l’antic palau de Viracocha Inca, darrer sobirà inca de l’anomenat imperi llegendari , a Cuzco, Perú
© X. Pintanel
Història
Sobirà inca
, el darrer de l’anomenat imperi llegendari
.
En pujar al tron, a les acaballes del s XIV, canvià el nom de Hatun Tupac Inca pel de Viracocha, déu creador i civilitzador Amplià els dominis de l’imperi i posà les bases de la seva expansió posterior
castell de Castre
Castell
Castell del municipi de la Pobla de Castre, al sector actualment aragonès (província d’Osca) de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a 744 m alt. a la dreta de l’Éssera, a l’entrada del congost d’Olvena.
De l’antic castell de Castre, successor del Labitolosa romà, resta l’església romànica segle XIII, un retaule del segle XVI i diverses taules d’un altre retaule del 1303 Fou centre de la baronia de Castre
Sant Jeroni de Xàbia
Convent
Antic convent de frares jerònims fundat el 1374 al municipi de Xàbia (Marina Alta), a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba
reialista
Història
Nom amb el qual foren coneguts, a partir de les corts de Cadis, els defensors de l’Antic Règim i, per tant, contraris a la Constitució del 1812 i a la sobirania popular; sovint foren anomenats també absolutistes.
A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra Després de la insurrecció contra el règim constitucional Regència d’Urgell, 1822 i dels avalots i la guerra dels Malcontents 1825-27, forniren la base social del carlisme